RESULTEN UN POC PESADETS bona part dels esdeveniments privats que caracteritzen l’estiu balear. Festes vestidets de blanc, reunions entorn d’un ric avorrit que vol mostrar casa seva i que tothom li digui que el bufet ha estat millor que l’any anterior, o vetlades avorrides on es tracta d’aguantar una copa i mirar com van vestits els convidats.
A excepció dels concerts, les revetles i festes populars, que viuen un auge impressionant, sobra esnobisme i pijisme i es troben a faltar cites on hi hagi quelcom més que algú fardant de casa o d’amics. Entre d’altres coses, perquè bona part dels que són a la festa el posen a parir quan acaba, ja sigui per enveja o per llàstima.
Seria injust però que se’ns passassin per alt cites com la nit de l’art de s’Arracó, que ha aconseguit ser ja un clàssic en el calendari, i moltes més del mateix estil. Però organitzar unes jornades d’anàlisi, amb ponents i participants de molt de nivell, encara té més mèrit en ple mes d’agost. I el Club Pollença, amb la inestimable col·laboració d’un dels opinadors de l’ARA Balears, Josep Quetglas, ho han aconseguit. Les converses d’arquitectura sobre la figura de Gaudí són una exquisidesa, una rara avis a l’estiu buit i superficial illenc.
La cultura i el pensament són més necessaris que mai. En lloc de fer-se l’interessant a una festa, hi ha qui s’estima més sentir i viure coses interessants. Que duri.
