20/02/2015

La unitat d’Alemanya i la ‘nota’ de Stalin

3 min

El 12 febrer, en l’article “Hem d’armar Ucraïna” publicat a The New York Times i reproduït per l’ARA, l’analista nord-americà Roger Cohen es referia a un comentari sobre la unitat d’Alemanya del ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, que hauria provocat un autèntic tip de riure als assistents a la Conferència de Seguretat de Munic. El ministre rus assegurava que, després de la guerra, l’URSS estava en contra de dividir Alemanya. I Cohen no es pot estar d’ironitzar. “En certa mesura, Lavrov tenia raó: si hagués tingut l’oportunitat de fer-ho, la Unió Soviètica hauria engolit Alemanya sencera sense problemes”.

Doncs la història no va anar exactament així. Potser per un oblit, Roger Cohen no esmenta la nota del 10 de març del 1952 en què Stalin -just un any abans de morir- proposava als aliats una Alemanya unida, neutral, desmilitaritzada i amb institucions democràtiques. La iniciativa del dictador soviètic sembla moguda per la necessitat i el pragmatisme. Stalin havia copsat com el bloqueig de Berlín del 1948 va ser vençut pel potencial logístic occidental -el pont aeri- unit a la resistència dels alemanys. El Kremlin sabia que els aliats havien acceptat a contracor els acords de Ialta i que aprofitarien la mínima escletxa per recuperar territori. Ja havien creat l’OTAN. De fet la nota mateixa podia haver empès episodis com ara la Conferència de Londres, que entre el febrer i l’agost del 1953 -quan Stalin ja era mort- va decidir una quitança del 65% del deute d’Alemanya, cosa que va posar les bases de l’anomenat miracle alemany. Una perspectiva d’alleujament que aquell mateix any actuaria com un dels detonants de la revolta del 17 de juny a Berlín Est, estroncada pels tancs soviètics. Aquell estiu del 1953, amb Stalin enterrat feia tres mesos, la unitat Alemanya ja no seria possible i la confrontació culminaria amb la construcció del Mur de Berlín l’agost del 1961. Però: ¿per què els aliats i la RFA no havien explorat i temptejat les possibilitats d’aquella imprevista nota del 1952?

Occident i Adenauer no volien

La iniciativa d’apaivagament de Stalin interferia en els plans occidentals, però sobretot en els de la RFA encapçalada per Konrad Adenauer, que temia un procés de finlandització. Per això la nota se la van mirar del dret i del revés per veure per on podien rebutjar-la. Henry Kissinger, en les seves memòries, creu haver trobat el desllorigador: interpreta que quan Stalin proposa que Alemanya es doti d’institucions democràtiques, s’està referint al simulacre de les democràcies populars. El text stalinià proposava el lliure joc dels partits polítics, mentre que els aliats i Adenauer exigien eleccions amb una ambigua “supervisió internacional”, i posaven el Kremlin sota sospita de propaganda. El que no és cap sospita és el rebuig a la reunificació d’Alemanya expressada per França i la Gran Bretanya després de la caiguda del Mur. Davant la proposta de Gorbatxov d’una Alemanya neutral i desmilitaritzada -com la de la nota de Stalin- Margaret Thatcher arriba a exclamar durant una reunió al Kremlin: “Compte! Això que no quedi enregistrat. Estic decididament en contra d’una Alemanya unificada, però no ho puc dir ni aquí ni a l’OTAN”. Així consta a les actes del politburó PCUS dipositades a la Fundació Gorbatxov, publicades el 2007. Tot i el tip de riure que es van fer a costa seva a Munic, Serguei Lavrov sabia bé de què parlava.

stats