La ultradreta búlgara s'acarnissa amb els sirians

The New York Times / Svilengrad (Bulgària).Després d'escampar refugiats i inestabilitat arreu del Pròxim Orient, la brutal guerra civil de Síria exporta ara misèria a l'Europa de l'Est i dóna ales a Angel Bojinov, el líder ultranacionalista de Svilengrad, una ciutat prop de la frontera entre Bulgària i Turquia. El cap local d'Ataka, una formació d'extrema dreta, va perdre el lloc de regidor en les últimes eleccions municipals el 2011, però ara remunta a les enquestes gràcies a l'alarma pública que provoca l'afluència de refugiats sirians a través de la frontera.

Assegura que l'afiliació a Ataka ha crescut en les últimes setmanes: "La gent se m'acosta al carrer i em diuen que el nostre partit tenia raó". El partit, que defensa "Bulgària per als búlgars" advoca per l'expulsió dels refugiats sirians del país, el més pobre de la Unió Europea. Un diputat d'Ataka (atac, en búlgar) va titllar els sirians de "terribles primats menyspreables".

En un moment en què els partits populistes antiimmigració guanyen pes a bona part d'Europa, Ataka destaca per la seva radicalitat i estridència: tot un exemple, segons els experts, de la facilitat amb què grups oportunistes poden atiar la por buscant un rèdit electoral.

L'afluència de refugiats sirians ha sembrat divisions en una Unió Europea en recessió. Però Bulgària és potser el més fràgil de tots els 28 membres del club. A Bulgària només hi han arribat 6.500 refugiats sirians, però n'hi ha hagut prou per afeblir un govern profundament impopular i per fer més volàtil la situació en un país políticament molt inestable.

L'arribada dels refugiats i l'onada de descontentament atiada per l'apunyalament d'un jove búlgar a mans d'un sol·licitant d'asil d'origen algerià "ha obert les comportes" al nacionalisme d'extrema dreta, explica Daniel Smilov del Centre d'Estratègies Liberals, un grup de recerca política de Sofia: "Ho veuen com la seva gran oportunitat".

Per molt inflamatori que sigui el seu missatge i per molt que sigui un grup petit, Ataka ha tingut una enorme influència a les eleccions parlamentàries del maig, que van deixar penjant d'un fil el govern de majoria socialdemòcrata, assetjat durant mesos per les protestes contra el nepotisme i la corrupció.

Com altres grups populistes, Ataka barreja crides a l'ordre públic i a restringir la immigració, amb propostes econòmiques anticapitalistes. Però a diferència de formacions semblants de països occidentals més rics, Ataka és "virulentament racista i antisemita", alerta Krassimir Kanev, director del Comitè Búlgar d'Hèlsinki, un grup que treballa en els camps de refugiats.

El partit és més pròxim als neofeixistes grecs d'Alba Daurada. "L'estratègia d'Ataka funciona", admet Kanev. "Però mentre que el govern de Grècia ha pres mesures enèrgiques contra Alba Daurada, a Bulgària Ataka és, de fet, un aliat del govern. Han endurit el debat polític", afegeix. Ataka i els partits afins han desafiat les prediccions que l'extremisme xenòfob s'esvairia quan les nacions més pobres d'Europa, especialment els antics països comunistes, s'integressin a la UE. El moviment d'extrema dreta Jobbik a Hongria, el tercer partit més gran al Parlament, no s'està de construir estàtues a Budapest en record a Miklós Horthy, líder feixista la Segona Guerra Mundial i col·laborador dels nazis. Al novembre, a la veïna Eslovàquia, Marian Kotleba, un ultranacionalista conegut pels comentaris incendiaris sobre els gitanos, va ser elegit governador regional.

Fins ara Ataka ha obtingut el 7% de vots i 23 escons al Parlament de Bulgària. Ha utilitzat una política d'aliances canviants per fer aprovar la prohibició de la venda de terres a estrangers, que violava les lleis europees, i la construcció d'un mur a la frontera amb Turquia.

L'ONU demana la xifra més alta de la història per assistir els refugiats

Les agències de l'ONU van reclamar ahir 4.720 milions d'euros per atendre els desplaçats i refugiats del conflicte sirià. Es tracta de la crida d'ajuda humanitària més alta de la història per respondre a una sola crisi. Un terç de l'ajuda anirà destinat als 9,3 milions de persones que requereixen assistència bàsica dins de Síria. La resta es destinarà a l'atenció dels exiliats sirians al Líban, Turquia, Jordània, l'Iraq i Egipte, que, segons l'ONU, estan en una situació d'"extrema necessitat".

Actualment, l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) té registrats 2,3 milions de refugiats sirians, però l'organització preveu que la xifra s'elevi fins als 4,1 milions.