AMÈRICA LLATINA

La ultradreta brasilera vol guanyar les presidencials sense segona volta

L’èxit de Bolsonaro trencarà una seqüència de vuit triomfs consecutius del Partit dels Treballadors

Tot i que un 69% dels electors brasilers -una xifra rècord- diuen que la democràcia és la millor forma de govern, el candidat de l’extrema dreta, Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), nostàlgic de la dictadura militar que fa apologia de la tortura i enalteix Pinochet, té opcions de convertir-se aquest diumenge mateix en president de la república sense necessitat d’anar a la segona volta.

Al marge d’obtenir o no la majoria absoluta, el capità a la reserva, que va ser apunyalat a l’abdomen el 6 de setembre, guanyarà segur el primer torn de les presidencials, trencant així una seqüència de vuit triomfs consecutius -si es té en compte la primera i la segona volta- del Partit dels Treballadors (PT), primer amb Lula da Silva, ara empresonat complint una pena de 12 anys per corrupció, i després amb Dilma Rousseff. Els últims sondejos indiquen que la candidatura ultra -el candidat a vicepresident, Hamilton Mourão, és un general a la reserva també d’extrema dreta- segueix en fase ascendent i sense conèixer el seu sostre. L’aspirant outsider, ara abraçat pel mercat financer i les patronals, arriba a la cita d’avui amb el 39% d’intenció de vot i amb l’esperança de liquidar de seguida els comicis. Per això, en les últimes 72 hores de campanya hi ha hagut una crida al vot útil d’indignats i dels sectors més retrògrads.

El mite transgressor

“El Brasil és gegant i honest. El ciutadà no aguanta més ser massacrat mentre es premiem malfactors. No mereixem ser governats des de dins de la presó o pels seus alineats polítics. De nord a sud, la població exigeix canvis urgents! Estem tots junts”, va dir Bolsonaro a través de les xarxes socials, des d’on s’ha creat la imatge de mite transgressor en una campanya eminentment digital en què milions d’internautes fidels han funcionat com a multiplicadors de fake news. I és que el militar a la reserva és la màxima expressió del sentiment antiPT ( o antipetismo, en portuguès), molt arrelat entre l’elit, però que s’estén a tots els estrats socials alimentat per l’odi cap a la figura de Lula, a qui no se li perdona l’origen pobre, i per les denúncies de corrupció -selectives, segons l’esquerra- que han empastifat la imatge del partit i que van ser la base de l’ impeachment de Rousseff el 2016.

L’estratègia, tan arriscada com inèdita, de Lula d’intentar, des de la seva cel·la, garantir fins al final una candidatura impossible -ja que era segur que la justícia electoral la impugnari- per aglutinar el màxim de vots possibles i transferir-los al seu fillol polític, Fernando Haddad, sembla, però, que donarà els seus fruits. L’exministre lulista d’Educació i l’exalcalde de São Paulo és el segon en intenció de vot, amb un 25%. Si l’onada bolsonarista no agafa la categoria de tsunami, el PT, a qui els analistes donaven per enterrat, serà a la segona volta en un escenari, segons les enquestes, d’empat tècnic. I és que el clima de polarització, present des de la primavera brasilera del 2013, ha afavorit tant Bolsonaro, que és la nova cara de la radicalització de la dreta, com Haddad, que ha aglutinat el votant fidel d’esquerres principalment al nord-est, un feu tradicional lulista, i ha minimitzat la tercera via del laborista Ciro Gomes, del Partido Democrático Trabalhista (PDT), tercer amb un 13% d’intenció de vot.

Tot apunta que l’enfonsament del centredreta serà històric. El cas paradigmàtic és el del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), que va governar vuit anys amb Fernando Henrique Cardoso (1995-2003) i que havia arribat -i perdut- a la segona volta de les últimes quatre presidencials. Els seus votants han migrat cap a Bolsonaro, farts de la vella política -obviant que el candidat ultra és diputat federal des del 1991-, de la corrupció sistèmica, dels alts índexs de criminalitat -el 2017 el país va registrar la marca història de 62.517 morts violentes- i dels serveis públics deficients, principalment la sanitat. Els arguments expeditius per combatre la criminalitat d’un Bolsonaro autoproclamat expert en defensa i seguretat pública han generat empatia en l’electorat assedegat de solucions immediates. La manca de compromís amb la defensa dels drets humans també l’ha acostat als sectors més reaccionaris de les forces armades, que han abandonat el paper de neutralitat institucional i li han expressat el seu suport.

Suport dels evangèlics

Tot i el discurs d’odi, l’extrema dreta també compta amb la preferència dels evangèlics -on té un 48% d’intenció de vot-, que s’ha materialitzat amb el casament amb l’Església Universal, del bisbe Edir Macedo, que té més de 7 milions de seguidors i un canal de televisió generalista en obert, la Rede Record. Allà, dijous a la nit es va contraprogramar l’últim debat presidencial, en el qual Bolsonaro havia declinat participar, perquè li fessin una entrevista-massatge de mitja hora, gravada i editada, en què va suavitzar el seu to generalment agressiu i va alimentar el seu victimisme.

Un altre dels regals rebuts per Bolsonaro durant els últims dies de campanya ha arribat de part del jutge que va empresonar Lula, Sergio Moro, que ha decidit divulgar l’acord de cooperació a què ha arribat Antonio Palocci, ministre amb Lula i Rousseff. La decisió, qualificada d’electoralista fins i tot per la premsa conservadora, alimenta la imatge de partit corrupte del PT.

Mantenir l’aforament redueix la renovació al legislatiu

La coartada de votar el candidat Jair Bolsonaro per combatre la corrupció no s’aplica a les legislatives d’avui, en què s’escolliran els 513 congressistes i dos terços -54 dels 81- dels senadors. El 93% són candidats a la reelecció -la gran majoria- o a governadors i diputats regionals. Qui opta a seguir aforat són 63 investigats per la justícia, entre els quals hi ha 19 presoners i 12 acusats en l’operació Lava Jato, el cas que ha portat Lula da Silva a la presó, a més de 15 polítics amb causes arxivades. No es preveu ni renovació ni canvi de forces d’un legislatiu conservador. La nova llei electoral ajudarà a perpetuar-se a qui ja és dins del sistema: sense donacions empresarials, els fons públics han estat administrats des del nucli dur de les formacions.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF