Els turcs commemoren dividits el cop d’estat fallit del 2016

El govern celebra el fracàs del motí amb concentracions multitudinàries

Una noia fent onejar la bandera de Turquia de camí cap a la marxa per recordar el primer aniversari del cop d’estat fallit del juliol del 2016. / GUILLEM TRIUS

L’Ali passeja incrèdul el matí de l’aniversari del cop d’estat per una plaça Taksim mig buida, irreconeixible si es compara amb altres temps. “Fa dos anys Taksim estava plena de turistes. Ara quasi no en queden. Erdogan s’ha carregat el turisme creant-se enemics com Alemanya o França”. Fa un any, l’Ali tenia una botiga prop de Taksim on venia catifes i jaquetes. Ara, però, ha hagut de tancar el negoci i es dedica a vendre guies turístiques als pocs visitants amb qui es creua. “El cop no ha sigut bo per a l’economia. Per què hauria de celebrar l’aniversari del cop? No estic boig”.

Davant seu, dins el recinte habilitat per a les commemoracions, una parella turca divergeix completament de l’opinió de l’Ali. “Vivíem a Alemanya però hem tornat a viure a Istanbul després del cop. La situació actual a Turquia és totalment normal”. La parella, que viu als afores d’Istanbul, s’ha desplaçat al centre de la ciutat per assistir als actes en record del cop fallit. “No sé per què la gent de fora es fixa només en els problemes de Turquia. Mira el que va passar a Niça, França, o el resultat del referèndum a Escòcia. Turquia no està dividida”, diuen.

Entre la població, però, hi ha divergència d’opinions. Mentre que milers de turcs s’han llançat activament al carrer en una manifestació per commemorar el fracàs del cop d’estat, una altra part de la població, contrària al govern actual, no té res a celebrar. Milers de persones han sigut empresonades o acomiadades dels seus llocs de treball acusades de conspirar amb els colpistes des que es va declarar l’estat d’emergència arran de l’alçament militar.

Jornada reivindicativa

Les zones cèntriques d’Istanbul ja es preparaven durant aquesta setmana per celebrar aquest primer aniversari. Banderes turques, cartells al metro i un recinte instal·lat a la plaça Taksim recordaven a la ciutadania que s’acostava una cita en què calia mostrar unitat. I el dia ha arribat, amb un seguit d’activitats que s’han desenvolupat durant tota la tarda i vespre a Istanbul. Milers de ciutadans turcs han pujat caminant en diverses marxes, mentre entonaven càntics reivindicatius, cap al primer pont del Bòsfor, ara rebatejat com a Pont dels Màrtirs. La passarel·la ha esdevingut un punt simbòlic en el record. Va ser l’escenari principal dels enfrontaments entre civils i militars durant la nit del 15 de juliol del 2016 i el lloc on diverses persones van perdre la vida. Música, espectacles i altres activitats han acabat d’omplir la jornada.

240

persones van perdre la vida la nit del 15 de juliol del 2016

Ha sigut també a l’ara anomenat Pont dels Màrtirs on el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha inaugurat un monument per recordar les víctimes. Un homenatge als màrtirs que s’ha allargat durant tota la tarda amb la projecció de fotografies de tots ells i càntics en el seu honor. En total, més de 240 persones van perdre la vida aquella nit, ciutadans que van sortir al carrer per intentar aturar els tancs que havien pres el control del pont del Bòsfor i de les principals instal·lacions militars d’Ankara. El president Erdogan s’ha referit a aquells civils durant el seu discurs: “La gent que aquella nit no tenia armes tenia una bandera i, encara més important, tenia fe”.

Seqüeles del cop d’estat fallit

Després del cop, algunes veus confiaven que el país s’uniria sota la bandera de la democràcia i deixaria enrere mesos d’inestabilitat -atacs terroristes, eleccions i el revifament del conflicte entre l’estat turc i la regió kurda de Turquia-. Res més lluny de la realitat.

Malgrat la mostra de força d’aquest primer aniversari, la ciutadania turca està actualment més dividida que mai; els diaris són silenciats, l’oposició és intimidada i milers de funcionaris han sigut acomiadats. Aparentment, el govern turc els acusa de tenir vincles amb el grup liderat pel clergue Fethullah Gülen, però a nivell pràctic l’estat d’emergència ha dotat d’arguments legals el govern per silenciar les veus contràries.

Gülen, com ja va fer el juliol del 2016, va reiterar ahir que no té res a veure amb el cop, que va qualificar de “menyspreable”, i va denunciar la “caça de bruixes” del govern.

Mentre part de la població surt al carrer per celebrar que el cop d’estat no va tenir èxit, les purgues han esdevingut part de la vida quotidiana a la Turquia d’Erdogan i deixen el país dividit, agitat i amb un futur incert.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF