ESTATS UNITS

“El cadàver del meu company de classe em va salvar la vida”

Trump continua sense prendre mesures contra les armes un any després del tiroteig de Parkland

“Era a classe d’història de l’Holocaust presentant el nostre projecte sobre grups d’odi. Mai podria haver imaginat que el meu company de grup, Nicholas Dworet, estava a punt de salvar-me la vida. En acabar, vam començar a sentir trets. Quan l’atacant va entrar a classe amb la pistola, el Nicholas estava davant meu. Va caure abatut i jo em vaig amagar sota el seu cos sense vida mentre disparaven als meus companys. Vaig pensar que moriria. Vaig pregar a Déu que fos ràpid”. Va parlar tot just cinc minuts, però el testimoni d’Aalayah Eastmond, de disset anys, al Congrés nord-americà va condensar el drama sense fi que viuen els Estats Units a causa de la violència armada. Cinc minuts que van acabar amb l’adolescent eixugant-se discretament les llàgrimes mentre l’auditori es posava dret i aplaudia. Exactament cinc minuts, més del temps que havia dedicat el president Donald Trump a les armes en el seu discurs de l’estat de la Unió la nit anterior. Tot i que el 2018 es van registrar gairebé 15.000 morts per bala (inclosos nadons i menors d’edat), es van produir més de 300 tirotejos massius (amb quatre víctimes o més) i es van convocar mobilitzacions de protesta al carrer, Trump va ignorar un dels grans problemes del país mentre insistia en el seu mur i en la inseguretat que, segons ell, causen els immigrants.

Dijous que ve es compleix un any del tiroteig a l’institut Marjory Stoneman Douglas de Parkland, a Florida. 17 morts (14 estudiants) i 17 ferits. “Alguns portaran cicatrius visibles, però tots vam ser marcats emocionalment per a la resta de les nostres vides”, va dir l’Aalayah, una de les supervivents. L’atac, obra d’un antic alumne de l’institut, Nikolas Cruz, de dinou anys, no només va commocionar el país durant uns dies sinó que, estranyament, el va mobilitzar durant setmanes i mesos. Darrere del valent lideratge d’un grup d’alumnes de Parkland, centenars de milers de persones van omplir l’avinguda Pennsilvània de Washington i els carrers d’altres ciutats nord-americanes. Van cridar que ja n’hi havia prou, i en memòria de les víctimes van guardar sis minuts i vint segons de silenci: el temps exacte que va durar l’assalt a l’institut.

Que el 2018 fos any electoral va ajudar a la mobilització. Que Donald Trump fos el president -armar els professors va ser el seu suggeriment per millorar la seguretat a les escoles- va fer que la batalla contra la violència amb armes de foc s’unís a altres causes (feminisme, drets civils...) que s’han inflamat amb el seu govern. De cara a les eleccions del novembre passat, diverses organitzacions van fer llistes de candidats en funció de la seva posició sobre les armes i de la seva relació (o no) amb l’Associació Nacional del Rifle (NRA, per les sigles en anglès), gran benefactora de la campanya de Trump i d’altres tants polítics, fonamentalment republicans. D’acord amb els resultats electorals, amb els demòcrates com a força majoritària a la Cambra de Representants, van tenir més èxit els que no hi tenen vincles.

Entre els que apunten a la NRA hi ha a l’associació Drain the NRA (Buidem la NRA), que promou el boicot a les empreses que tinguin acords de col·laboració amb l’associació pro armes. Una de les seves fundadores, la guionista Laura Mannino, va conèixer personalment l’Aalayah. Totes dues van fer campanya a Califòrnia per una candidata demòcrata partidària d’una legislació més estricta. “Estem molt contentes per haver tingut una petita part de la responsabilitat d’haver capgirat la Cambra de Representants”, comparteix en conversa amb l’ARA.

Compromís d’algunes empreses

Abans de centrar-se en la campanya, es van esforçar a censurar públicament empreses que tenien vincles amb la NRA. “Després de Parkland vam aconseguir que unes trenta companyies hi trenquessin llaços. Va ser molt emocionant liderar aquest moviment”, explica abans de celebrar que la tardor passada van aconseguir que Fedex, una de les grans empreses de missatgeria, eliminés privilegis als socis de la NRA. “Aquest va ser el nostre gran èxit”.

Des de Parkland, l’única mesura de la Casa Blanca ha sigut la prohibició dels coneguts com a bump stocks, complements que converteixen les armes semiautomàtiques en automàtiques. Els va utilitzar, per exemple, l’autor de la matança de Las Vegas l’octubre del 2017, que va deixar 58 morts i centenars de ferits. Des d’una perspectiva pràctica, la decisió de Trump no guarda relació amb la massacre de Parkland. Allà, i en molts dels tirotejos massius, es va utilitzar l’AR-15, un rifle semiautomàtic. Només està prohibit en set estats i a Washington. On està permès, les ofertes arriben a la bústia i està disponible des de 250 dòlars.

Després de vuit anys sense parlar d’armes, la majoria demòcrata a la Cambra de Representants va convocar dimecres passat el comitè judicial per discutir una iniciativa legislativa que promou la revisió d’antecedents obligatòria per a tots els compradors d’armes. Encara que té algun suport republicà puntual, la majoria conservadora al Senat li augura una vida curta.

A la sessió, republicans contraris al més mínim control van exposar les seves pròpies receptes. Tom McClintock, de Califòrnia, va suggerir “executar els assassins i tancar els depredadors armats fins que siguin vells i febles”. Matt Gaetz, de Florida, que va acabar discutint amb pares de víctimes de l’institut de Parkland, va assegurar que el mur amb Mèxic és més efectiu que la revisió d’antecedents. Aalayah Eastmond, l’oncle de la qual va morir a Brooklyn per un tret per l’esquena quan tenia divuit anys, només demanava la prohibició de les armes semiautomàtiques i la revisió d’antecedents. Ni més ni menys.

Excepcions a favor del control d’armes

La ‘bandera vermella’

Arran de Parkland, Washington i vuit estats, es van sumar a l’anomenda llei de bandera vermella que ja tenien cinc altres administracions. Mitjançant una ordre judicial, aquests estats permeten la retirada temporal d’armes a sospitosos. Un home va morir a Maryland el novembre en forcejar amb els agents que li reclamaven la pistola.

Multes de 1.000 dòlars

Va trobar l’arma, va entrar al dormitori i va disparar contra la cara de la seva mare. La dona, embarassada, es troba estable a l’hospital. El comtat de Seattle, on resideixen, va aprovar multes de fins a 1.000 dòlars per als que no guardin les seves armes en lloc segur. En aquest 2019, més de 1.400 persones han mort per trets als Estats Units.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF