SANT JORDI 2014, UN DIARI D’ESCRIPTORS
Misc 23/04/2014

Un temporal de vent i pluja s’enduu la tanca de Melilla

Najat El Hachmi
3 min

Després que en els darrers mesos les tanques que separen Melilla del Marroc hagin ocupat els titulars de tots els diaris pels diversos intents per part d’immigrants subsaharians de saltar-les, ara és un fenomen meteorològic del tot inusual el que l’ha convertida en notícia. La tanca que dibuixava la frontera entre la ciutat emplaçada al nord d’Àfrica i la província de Nador ha estat arrencada d’arrel per un vent que ahir al capvespre se la va endur sencera cap al mar. Ni els meteoròlegs ni els habitants dels voltants no se’n saben avenir. “És com si una mà l’hagués recollida d’una banda a l’altra, així, sense cap esforç, de Beni Ansar a Farkhana i l’hagués llançada a l’aigua”, ens diu un jove marroquí de Beni Ansar que ho va veure amb els seus propis ulls.

Sembla gairebé un miracle, però tant les autoritats marroquines com les espanyoles ens han confirmat que no hi ha constància de cap dany material ni personal digne de ser esmentat. Un gendarme del control fronterer expressava també el seu estupor: “No hi havia cap indici que la ventada hagués de ser tan forta. Només uns metres enllà de la tanca tot era plàcid; no té cap sentit. Nosaltres érem als nostres llocs i de sobte ens vam adonar que només havia quedat dreta la caseta del control de passaports i uns metres més enllà la dels espanyols”.

Si a la banda marroquina la reacció davant del fenomen va ser d’estupor, a la banda espanyola, un cop passada la sorpresa inicial, es va estendre el pànic tant entre la Guàrdia Civil com entre la població. Imaginem que la tensió en augment dels últims mesos ha condicionat una resposta que molts ja jutgen com a lenta. A l’hora de tancar aquest diari, però, a Melilla ja s’havia decretat l’estat d’excepció i un bon nombre d’efectius de l’exèrcit havien estat mobilitzats des de la Península per garantir, en paraules del ministre de l’Interior, la integritat territorial d’Espanya.

Un dels guàrdies civils que accedeix a donar-nos la seva versió dels fets ho fa des de l’anonimat: “Això que ha passat no té cap sentit. Estàvem com sempre vigilant les barreres i de cop i volta veiem que d’una banda s’enlairen primer la sirga tridimensional i les concertines i després les dues tanques paral·leles. El vent, si és que va ser vent, no les va partir ni doblegar sinó que les va arrencar literalment, perquè vam poder veure l’estructura metàl·lica sencera, inclosa la part que havia estat soterrada”.

Davant un fet tan imprevist, reconeix que van trigar un temps massa llarg a reaccionar i que la seva sorpresa de ben segur devia jugar a favor dels immigrants il·legals. “Sí, alguns de nosaltres vam aprofitar que havíem vist esfumar-se la frontera per passar, però no hem estat gaires”, ens explica un gambià que ja passeja des d’ahir per la ciutat autònoma. Diu, però, que després de les morts dels últims mesos molts dels seus companys que esperaven al Gurugú per fer el salt a Europa van desistir i van decidir provar altres vies: “La frontera amb Algèria és molt perillosa, però per a molts de nosaltres Melilla ja no era una opció”. Ens explica que des que els mitjans de comunicació espanyols els presten tanta atenció les seves vides han canviat significativament: “La policia marroquina ens maltracta, ens persegueixen i alguns amics meus han desaparegut sense deixar rastre”.

“Ja no n’hi han tants, és cert, però podrien ser molts més, molts!” El delegat del govern a la ciutat es mostra alarmat per la situació: “Ens volen fora, és evident, però els asseguro que això no passarà. Tenim un centenar d’homes treballant per restablir les tanques i ningú posarà en perill la integritat del nostre territori. Melilla és i serà sempre espanyola”. Ni ell ni el ministre no parlen obertament d’un acte organitzat, però és la insinuació que plana en les poques explicacions que donen del fet. Una melillenca de parla amaziga ens proposa una altra causa: “Déu els ha castigat, per com tracten aquesta gent. Ara, no m’estranya. Nosaltres hem nascut aquí i encara es pensen que som pitjors que els gossos”.

stats