POLS A ERDOGAN
Misc 04/06/2013

Les protestes d'Istanbul, una lluita per la identitat

La Turquia secular desafia al carrer l'autoritarisme del govern islamista

Tim Arango
3 min

The New York Times / IstanbulAtot arreu en aquesta vasta ciutat, capital de tres antics imperis, hi ha grans grues que s'aixequen sobre edificis en construcció i altíssims gratacels que s'imposen sobre els minarets de les mesquites que han dominat l'skyline d'Istanbul durant segles. Tot són mostres d'una avantguarda d'inacabables projectes de futur per a la ciutat.

Per a molts turcs, però, tant de desenvolupament no representa el progrés sinó les creixents ambicions autocràtiques del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, i el seu govern. El malestar i el ressentiment s'han fet sentir al carrer els últims quatre dies -arran de les protestes contra la destrucció d'un parc al centre de la ciutat- i la policia ha respost als manifestants amb gasos lacrimògens i canons d'aigua.

Als ulls de tothom, un llarga lluita sobre els espais urbans està emergint al mateix moment que ho fa una batalla més àmplia sobre la identitat turca, on interseccionen qüestions complexes com la religió, les classes socials i la política. I mentre tothom reconeix que qualsevol governant ha volgut deixar la seva empremta a Istanbul, hi ha un sentiment creixent que cap ho ha fet fins ara tan insistentment com ho està fent el partit islamista Justícia i Desenvolupament (AKP) que lidera Erdogan, tot i la resistència creixent dels ciutadans.

Edhem Eldem, historiador de la Universitat Bogazici d'Istanbul, critica el govern per emprendre projectes de desenvolupament a gran escala sense tenir en compte l'opinió de la gent. "En un sentit figurat, estan ebris de poder", diu. "Han perdut els reflexos democràtics i estan tornant al que és l'essència de la política turca: l'autoritarisme", es lamenta.

Un paisatge canviant

La ràpida evolució del paisatge urbà d'Istanbul simbolitza les tensions que conformen la Turquia moderna: l'islam contra el laïcisme, la vida rural i la urbana. Tot són qüestions que bullen com a resultat d'un boom econòmic i l'autocomplaença de l'elit governant, conservadora des d'un punt de vista religiós, que deixa enrere la foscor postimperial que impregna les novel·les d'Orhan Pamuk, l'escriptor premi Nobel més famós de Turquia.

Durant la dècada llarga que fa que mana, Erdogan ha posat l'exèrcit sota el seu control i ha acabat amb velles normes seculars que ara permeten expressions públiques de religiositat, com portar el vel. A qui més han irritat aquestes transformacions ha estat a l'antiga elit secular, que es considera hereva del llegat de Mustafà Kemal Atatürk, el fundador de la Turquia laica. També els liberals, que no són kemalistes i veuen bé les mostres de religiositat al carrer, però objecten contra l'estil de lideratge d'Erdogan, que descriuen com a dictatorial.

Per molts, el primer ministre ha creat un gran ressentiment entre els residents d'Istanbul de tota la vida: els intel·lectuals urbans i la gent de pocs recursos a qui se'ls ha fet fora de casa per aixecar complexos d'alt estànding i centres comercials.

"Vaig néixer i vaig créixer aquí, i no hi ha res de la meva joventut que em connecti encara amb aquesta ciutat", es queixa Ersin Kalaycioglu, professor de relacions internacionals a la Universitat Sabanci. "Istanbul és vista ara com un lloc on et pots guanyar molt bé la vida, on et fas ric. És la febre de l'or". Reflectint un sentiment d'elitisme que és àmpliament compartit pels tucs seculars a Istanbul, es lamenta que la ciutat ha estat "envaïda per pagesos d'Anatòlia" que "no tenen cultura".

El fotògraf Ara Güler, de 84 anys, el més famós de Turquia i que ha editat molts llibres amb les seves instantànies en blanc i negre, seu en un cafè que porta el seu nom. Diu que només queda un barri que li recorda el que era aquesta ciutat per a ell i on encara li agrada fer fotos: Eyup, on hi ha una famosa mesquita i moltes famílies musulmanes conservadores. "L'Istanbul on vaig créixer s'ha perdut", explica. "On és? Ara tot és qüestió de diners", conclou.

Als 87 anys, Dogan Kuban és l'historiador més important d'Istanbul. Ha escrit molts llibres i ha treballat amb les Nacions Unides en qüestions de preservació de llocs històrics. Es queixa que l'actual govern mai li ha preguntat res. "No consulten ningú", lamenta.

Allunyant-se d'Occident

Aquest cronista critica el govern per ignorar la història preislam del país i no protegir certes excavacions arqueològiques, una qüestió que posa com a exemple de l'allunyament de Turquia de la cultura occidental sota el mandat d'Erdogan. "L'única cosa que preserven són les mesquites", diu. "La conservació és una part molt refinada de la cultura. És una part molt important de la civilització europea", recorda.

stats