OBSERVATORI DE L’EST

Un polític gai sacseja Polònia

Robert Biedron, de 43 anys, és el primer home declaradament homosexual que aspira a ser líder polític destacat de Polònia, aprofitant la seva experiència com a alcalde de Slupsk, una ciutat de 100.000 habitants. Una prova pilot que Biedron està segur d’haver superat amb nota. Per això té els ulls posats en les eleccions europees del 26 de maig, i sobretot en les legislatives poloneses de la tardor, en les quals espera sortir diputat pel seu grup, Wiosna [Primavera]. Un partit que es defineix com de centreesquerra, equidistant entre els socialdemòcrates, d’on prové, i els liberals.

Els primers sondejos diuen que Biedron s’acostaria al 7% dels vots i seria el tercer partit polonès després de l’ultraconservador Llei i Justícia, al poder, i dels opositors liberals de Plataforma Cívica. La imatge de Robert Biedron està penetrant en l’opinió pública, sobretot entre els joves urbans.

El seu programa atrau perquè té de sintonia l’ Imagine de John Lennon. Però sobretot sedueixen els cinc punts que Biedron repeteix insistentment: el mateix salari per a homes i dones, la reducció de la contaminació mediambiental tancant les mines de carbó abans del 2035, la liberalització de l’avortament, el reconeixement de les unions de parelles del mateix sexe i, en definitiva, una efectiva separació entre l’Església catòlica i l’estat.

Aquest programa representa tota una declaració d’hostilitats al govern ultraconservador que mou des de l’ombra Jaroslaw Kaczynski, l’home que garanteix que la nacionalcatòlica és l’única i autèntica ànima de Polònia. ¿Un activista LGTBI com Biedron al Parlament i encapçalant un partit podria arribar a governar amb coalició amb els liberals? Aquesta possibilitat fa perdre la son als ultraconservadors, per als quals dissidència i pecat són la mateixa cosa, per això invoquen patriotisme i penediment.

Amb tot, Biedron considera que la societat polonesa està prou preparada per acceptar que dins el joc polític hi hagi persones d’orientació sexual diferent de l’heterosexualitat hegemònica. Els auguris optimistes de Biedron es confirmaran o no en els pròxims mesos, però valdria la pena recordar episodis que expressen com és de difícil saltar-se a Polònia l’alt mur fet de dogmatisme religiós i masclisme. Durant el seu primer mandat, iniciat el 2005, els germans Kaczynski van desplegar una campanya per denunciar els mestres d’escola sospitosos d’homosexualitat. O bé impedir que dones periodistes obrissin els informatius de màxima audiència de la ràdio pública amb l’argument que el to femení treia credibilitat a les notícies.

A Polònia la dissidència de pensament, ja fos laica o jueva, sempre va estar en el punt de mira del poder. Fins al punt que el règim comunista, convençut que havia de tenir bones relacions amb el Vaticà, va reconèixer propietats, va acreditar bisbes i va crear al Parlament un espai especial, el Znak, al qual es podien adscriure diputats catòlics. Desafiar tant de poder, ara encarnat en Kaczynski, podria ser una temeritat tot i l’optimisme de Robert Biedron. Posats a ser cauts, seria bo no oblidar l’assassinat, al gener, de l’alcalde de Gdansk, el liberal Pawel Adamowicz, víctima d’amenaces i insults durant anys des d’espais ultres, tant nacionalistes com catòlics. Sectors que ara udolen i xisclen quan senten l’ Imagine de John Lennon envoltant el somriure de Robert Biedron.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF