ACORDS ENERGÈTICS
Misc 04/12/2013

El petroli del Kurdistan iraquià flueix cap a Turquia

Bagdad denuncia que els contractes són il·legals i tem que alimentin les ànsies independentistes

T. Arango / C. Krauss
2 min
Un operari en una refineria d'Erbil, la capital del Kurdistan iraquià.

The New York Times / Istanbul.Les escarpades i inhòspites muntanyes que s'aixequen entre Turquia i l'Iraq han estat durant anys la línia de front entre el govern turc i els separatistes kurds, l'indret on han perdut la vida combatents dels dos bàndols. Però l'acostament els últims temps entre les dues parts en conflicte ha rebaixat la tensió en aquesta zona.

La calma, no obstant, torna a perillar. I el problema ara no és la guerra sinó el comerç. Els kurds iraquians estan venent petroli i gas natural directament a Turquia, un intercanvi comercial que fa enfurismar Washington i Bagdad, que creu que l'operació dóna ales als kurds per proclamar la independència i fracturar l'Iraq.

Ni les matances sectàries -que tornen a augmentar- ni la guerra civil de Síria -que desestabilitza la regió- no preocupen tant l'administració nord-americana com aquest flux de petroli cap a Turquia, que és vist com un risc potencial per a la cohesió interna de l'Iraq.

Un any i mig de pressió diplomàtica dels EUA -davant dos suposats aliats com Turquia i l'Iraq- ha fracassat. I no només els camions continuaran viatjant cada dia de la regió kurda cap a dues ciutats turques a la costa mediterrània, no només continuarà fluint el petroli a través d'un oleoducte cap a Turquia, sinó que es planeja construir-ne un de nou, un pla que es manté en secret.

"L'acord del Kurdistan amb Turquia és una violació greu de la Constitució iraquiana, ja que no es va fer en coordinació amb el govern central", va dir Ali Dhari, vicepresident del comitè del petroli i el gas del Parlament iraquià. "És un robatori de la riquesa de l'Iraq i no ho permetrem".

Els contractes petroliers amb Turquia, de milers de milions d'euros, formen part d'una àmplia estratègia llançada pels kurds iraquians per tancar els seus propis acords energètics -amb multinacionals com Exxon Mobil, Chevron i Gazprom- sense comptar amb el govern iraquià. Els kurds i els turcs diuen que pagaran la part que correspon a Bagdad. Però a la capital tothom ho considera il·legal.

La controvèrsia és, en part, una de les grans assignatures pendents després de l'ocupació nord-americana de l'Iraq. El fracàs del govern iraquià a l'hora d'aprovar una llei del petroli ha deixat Bagdad i Erbil, la capital kurda, en una perpètua disputa sobre com dividir els beneficis i qui té autoritat per signar acords amb les petrolieres internacionals.

Les noves aliances regionals

Més enllà d'això, aquests contractes posen de relleu com s'estan redibuixant les aliances en aquesta regió del planeta. Ankara va vetar el 2003 el pas de tropes americanes pel seu territori per envair l'Iraq, ja que temia que l'operació alimentés les ànsies independentistes kurdes. Però ara Turquia està fent la pau amb els kurds, que, després de tres dècades de lluita armada, s'han convertit en uns aliats pròxims.

Per Turquia, els acords amb el Kurdistan iraquià resolen el repte d'assegurar un subministrament fiable d'energia en un país que és l'economia més gran del Pròxim Orient i és altament depenent de l'exterior -bàsicament de Rússia i l'Iran- en matèria d'hidrocarburs. Fa anys que el govern d'Ankara es va fixar com a prioritat diversificar l'origen del petroli i el gas que consumeix i els contractes amb els kurds van en aquesta línia.

stats