L'ombra de Tiananmen encara plana sobre Pequín
Alguns dels actuals dirigents xinesos van participar en fòrums de debat polític abans de la matança
The New York Times / PequínDurant quatre dies, més de 400 polítics prometedors de la Xina es van reunir en un hotel de Pequín per debatre sobre el futur del seu país. Era l'abril del 1989, i després d'una dècada de transformació econòmica, la Xina s'enfrontava a un clamor per la liberalització política. Només uns dies després, les protestes van esclatar a la plaça de Tiananmen i les vides de molts dels que havien participat en aquella trobada van prendre camins radicalment diferents.
Alguns d'ells són avui en primera línia del règim, inclòs el primer ministre, Li Keqiang. D'altres van acabar a la presó o a l'exili, acusats de donar suport a les manifestacions que van sacsejar el Partit Comunista i van acabar amb els soldats desplegant-se a Pequín el 4 de juny, disparant a matar contra centenars de manifestants desarmats i vianants que passaven a prop de les protestes.
"L'atmosfera que es respirava a la trobada a l'hotel era de deixar florir les flors, d'obrir-se a centenars d'escoles de pensament", explica Chen Yizi, que va participar en l'organització d'aquella conferència. "Després, va ser impossible tornar a establir un debat com aquell en què tothom estigués disposat a discutir punts de vista diferents", reconeix.
Tiananmen 24 anys després
Ahir es va commemorar el 24è aniversari de la matança de Tiananmen, el primer sota el nou lideratge del règim dominat per dirigents amb lligams profunds i ambivalents amb els fets del 1989. Molts dels líders actuals treballaven com a assistents del partit a la dècada dels 80, quan els límits entre el que estava permès o prohibit no eren tan clars ni hi havia tanta persecució com avui en aquest sentit. Les seves carreres polítiques, les seves amistats i fins i tot els seus punts de vista es barrejaven amb els d'intel·lectuals, funcionaris i assessors del partit que van acabar empresonats o acomiadats després del 4 de juny.
És aquesta relació dels líders actuals amb l'experimentació política que es respirava als anys 80 el que fa que alguns es demanin si seran més oberts a noves idees i discussions que no pas els seus antecessors en el càrrec. Els líders xinesos discuteixen obertament sobre enfocaments econòmics oposats. En canvi, no es pronuncien sobre la liberalització política. Amb tot, les lliçons del 4 de juny i de la brutal repressió que hi va haver haurien de pesar sobre la nova cúpula, sobretot si es veiés confrontada per una nova revolta política, assegura Wu Wei, antic assistent de Zhao Ziyang, un reformista expulsat del partit poc després de la matança de Tiananmen.
El primer ministre, Li Keqiang, que avui té 57 anys, és un dels 6 membres del politburó actual que van participar en aquella trobada en un hotel del Pequín. Alguns amics d'aquella època asseguren que Li participava en els debats polítics, discutia de filosofia occidental i criticava els excessos del règim autoritari.
El 1989, les divisions esquinçaven el lideratge comunista. Malgrat una dècada de creixement econòmic, estudiants i intel·lectuals estaven consternats per la corrupció i les poques ganes d'emular els canvis que estaven esfondrant el bloc soviètic.
