Una tergiversació de les paraules del nou president de l'Iran, Hassan Rouhani, que divendres va referir-se a la "ferida" que l'ocupació de Palestina ha ocasionat al món musulmà, va ser suficient per desencadenar airades reaccions del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, que va advertir al món de l'hostilitat cap a l'estat jueu del nou president de la República Islàmica. La ferocitat amb què va reaccionar Israel a unes paraules mal interpretades per alguns mitjans internacionals, 48 hores abans que Rouhani jurés el càrrec, posen de manifest que el nou mandatari no ho tindrà gens fàcil a l'hora de rebaixar les fortes tensions que hi ha entre els dos països.
Unes tensions sota les quals subsisteix la qüestió nuclear, objecte constant de confrontació amb la comunitat internacional i causa de les severes sancions econòmiques que pesen sobre l'Iran i que han deteriorat l'economia del país fins a uns nivells insostenibles. La divisa iraniana ha perdut més del 40% del seu valor i els ingressos per petroli han caigut dràsticament a causa dels embargaments. La millora de les relacions amb Occident és un tema urgent no només per la qüestió nuclear sinó també per a l'economia del país.
Tornar la llibertat a la dona
Un altre tema cabdal amb què haurà de bregar Rouhani són els drets socials. La situació de les dones a l'Iran s'ha deteriorat en els últims anys del govern de Mahmud Ahmadinejad, durant els quals la falta de llibertats de la dona en l'esfera pública o el codi de roba islàmic s'han aguditzat. Amb la mateixa mà dura s'ha tractat les minories socials i religioses, els líders opositors i tots aquells sectors que posen en qüestió el règim i que, per tant, poden posar en perill la seguretat del país.
Cal tenir present, però, que el nou mandatari és una persona de confiança del líder suprem de la República Islàmica, l'aiatol·là Ali Khamenei, que aglutina el màxim poder al país i té l'última paraula en matèria nuclear. Per tant, ni dins ni fora de l'Iran s'espera un gir radical en la política interna ni en les relacions amb Occident, però es confia en una moderació de la postura inflexible i intransigent mantinguda pel president sortint. Sense aquesta moderació, la comunitat internacional no aixecarà les sancions i l'aïllament de l'Iran serà cada vegada més gran. Això no farà altra cosa que incrementar la tensió a la zona, amb el focus calent de la guerra de Síria, país al qual no es preveu que el règim dels aiatol·làs retiri el seu suport si vol mantenir el poder estratègic a la regió.
