OBSERVATORI DE L’EST

La llarga espera d’Ucraïna

Quan el 30 de maig Emmanuel Macron va rebre Vladímir Putin a Versalles amb posat de grandesa i actitud de diàleg, possiblement l’amo del Kremlin va pensar que aquella no era del tot una mala escena. Però ni de bon tros era el que ell havia imaginat uns mesos abans. Putin no preveia que fos Macron l’interlocutor, sinó personatges més avesats als seus interessos, com François Fillon o Marine Le Pen. El pragmatisme que Macron ofereix a Putin podria tenir efectes analgèsics per a l’amo del Kremlin, sobretot quan el francès li recorda els temps de les bones relacions del general De Gaulle amb la Unió Soviètica. Però això no impedeix que el jove president francès no es talli gens ni mica a l’hora de recordar-li a Putin les mentides que difonen els seus aparells de propaganda -Russia Today i Sputnik-, la situació a Síria o la persecució dels gais a Txetxènia. Sí, Putin somiava un escenari més favorable i sap que el que li va muntar Macron a Versalles l’empeny a moderar-se. I més tenint en compte que Donald Trump ja no és un potencial aliat. Fins i tot els nous kremlinòlegs,com Deborah W. Nutter, alerten que el descrèdit de Trump comença a incomodar i destorbar Putin, que, possiblement, s’estima més estudiar seriosament les propostes o les insinuacions de Macron, entre les quals no falta, per descomptat, trobar una solució per a Ucraïna, desbloquejar les converses de Minsk i contenir els esclats de violència al Donbass. I alhora frenar mesures que atien l’odi en tots dos bàndols, com ara la intercepció per part del govern de Kíev de les xarxes socials russes per impedir el contacte de ciutadans de tots dos sectors.

Tractat amb la UE, finalment

No se sap pas si ha sigut casual o causal, però, paral·lelament a la trobada Macron-Putin, el Senat dels Països Baixos aportava la seva dosi de bàlsam al conflicte aprovant per una majoria de dos terços l’Acord d’Associació entre la UE i Ucraïna. Fa un any, un 61% dels neerlandesos van rebutjar el tractat en referèndum. La papereta s’ha pogut salvar al Senat perquè la consulta no era vinculant.

Tràngols com aquest no ajuden a negociar solucions sobre les fronteres, i encara menys contribueixen a crear un clima de confiança dins la societat ucraïnesa. Durant un any, milions de persones, amb una part del seu territori annexionat i una altra part ocupat, s’han sentit menystingudes per un dels estats de la UE, els Països Baixos, que teòricament haurien de ser els seus aliats. Un any d’espera ansiosa en què no han faltat dilacions com ara retardar l’exempció de visat per facilitar l’accés dels ucraïnesos a l’espai Schengen. Finalment, el Parlament Europeu ha donat llum verda perquè els ciutadans d’Ucraïna puguin anar tres mesos a la UE sense visat per turisme, activitats culturals o negocis. Però només tres mesos. Tanta malfiança ha anat alimentant un estat d’ànim euroescèptic en sectors de la societat ucraïnesa -hi ha qui parla ja d’eurofòbia- que les últimes accions tenen la missió de desinflamar. Però no n’hi ha prou. El nou eix franco-alemany Macron-Merkel haurà d’activar com més aviat millor el desbloqueig de les converses de Minsk, perquè no es pot parlar de la refundació de la UE, o d’Europa, arrossegant un conflicte geopolític, territorial i ètnic com el d’Ucraïna que, com la Revolució d’Octubre, està complint cent anys.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF