Publicitat
Publicitat

A LA RECERCA D'OPORTUNITATS

El mercat de treball europeu, l'esperança de búlgars i romanesos

L'1 de gener s'aixequen les restriccions per treballar en països com França i Alemanya

Ervin Ivanov, estudiant de quart de medicina, té clar que marxarà de Bulgària quan acabi la carrera i que la majoria dels seus companys de classe també ho faran. "Aquí tothom pensa a treballar fora, en algun país europeu, però no a Bulgària, de cap manera", diu el jove Ivanov, que somia en una feina a Suïssa o Alemanya, on es paga millor i hi ha els millors especialistes.

L'1 de gener del 2014, nou estats de la UE, entre els quals Alemanya, França, els Països Baixos i el Regne Unit, aixecaran les restriccions que fins ara impedien a búlgars i romanesos viure i treballar en aquests països. Però molts dels ciutadans de Bulgària i Romania -amb més o menys formació- fa temps que van trobar la manera de viure i treballar allà on, teòricament, no ho podien fer.

Un cop d'ull ràpid als ingressos mitjans de Bulgària i Romania mostra per què els ciutadans d'aquests països busquen una oportunitat als altres països de la UE. Els búlgars i romanesos amb més poder adquisitiu tenen uns ingressos mitjans per sota dels considerats pobres al Regne Unit, a França o a Alemanya, segons l'Eurostat, l'oficina d'estadística europea.

Als carrers de Sofia, la capital de Bulgària, les principals frustracions són la successió de governs ineficaços, la corrupció de la classe política i la incapacitat del país per treure's la rèmora soviètica. I que no hi hagi manera de deixar de ser l'estat més pobre entre els Vint-i-vuit.

"Només hi ha dues solucions per resoldre els problemes de Bulgària: la Terminal 1 o la Terminal 2", diu un acudit que s'explica a Bulgària que al·ludeix a les dues terminals de l'aeroport de Sofia. Però, malgrat això, molts diuen que es volen quedar al seu país, en part perquè l'adhesió a la UE és encara un motiu d'esperança.

Els que es volen quedar

Polina Naydenova, estudiant de dret internacional de 24 anys, diu que es vol quedar on té "els amics, la família i la vida". "Espero tenir l'oportunitat de canviar les coses en positiu a Bulgària", assegura. Petar Kyosev, estudiant de la mateixa disciplina, de 24 anys, és més contundent: "Intento fer el màxim per quedar-me, però el meu país no fa tot el que podria perquè em quedi".

Liliya Vlaeva estudia econòmiques, té 26 anys i també diu que es vol quedar, tot i que els seus companys de classe que van marxar a l'estranger ja no pensen tornar. "Conec deu o quinze persones que han marxat l'últim any a diferents països i no pensen tornar. És una decisió personal", admet.

L'aixecament de les restriccions per treballar a búlgars i romanesos ha encès les alarmes particularment al Regne Unit, que va viure una allau de polonesos quan aquest país va entrar a la UE el 2004. Les projeccions més alarmistes, de l'Institut de la Democràcia, d'inspiració dretana, calculen que 385.000 búlgars i romanesos arribaran al Regne Unit els pròxims cinc anys. Però els governs de Sofia i Bucarest asseguren que no hi haurà cap canvi perceptible en els fluxos migratoris. "Si algú ha volgut marxar, ja ho ha pogut fer", manté Petar Chobanov, ministre de Finances de Bulgària.

Però, desconfiat, el govern britànic ha endurit el procediment d'obtenció de beneficis socials per als immigrants. "Quan abordem els factors que alimenten els fluxos migratoris, fem tot el possible per frenar la immigració provinent de la UE", diu Mark Harper, ministre d'Immigració del Regne Unit.

Potser el més preocupant per a Bulgària és la fugida de cervells en l'àmbit mèdic. "Tots marxen i això és molt dolent per al país", diu amb grans dosis de resignació Marin Marinov, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Sofia.

 Pressió a Sofia contra la corrupció

Des del mes de febrer les manifestacions contra el govern de torn se succeeixen dia rere dia a Sofia, la capital búlgara. Els manifestants van aconseguir al març fer caure el govern conservador de Boiko Boríssov i convocar eleccions. Tot i que al maig Boríssov va guanyar a les urnes, no va poder formar govern i va ser el socialista Plamen Oreixarski qui va obtenir el poder. Però el nou executiu tampoc va satisfer les expectatives i el nomenament frustrat d'un empresari com a cap de l'agència d'espionatge búlgara al juny -que va evidenciar les connexions entre l'esfera política i l'econòmica en aquest país- va tornar a fer saltar les alarmes i el carrer es va encendre de nou.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF