La justícia europea frena la reforma del Suprem de Polònia
El Tribunal de la UE obliga a readmetre els jutges vetats per Varsòvia
Brussel·lesEn una decisió sense precedents i de conseqüències encara difícils de mesurar, el Tribunal de Justícia de la UE va tombar ahir la reforma del Tribunal Suprem de Polònia. L’alt tribunal europeu ordena a Varsòvia suspendre cautelarment l’aplicació de la llei, que entre altres coses va suposar substituir els jutges no afins al govern, i renunciar a nous nomenaments. La mesura s’ha pres a petició de la Comissió Europea i és provisional, fins que el Tribunal de la UE determini si Polònia ha vulnerat les normes comunitàries.
La polèmica llei polonesa, que va entrar en vigor a l’abril, obliga a avançar l’edat de jubilació dels jutges del Tribunal Suprem dels 70 anys al 65, cosa que anticipava la retirada de 27 magistrats, inclosa la presidenta, i alhora habilitava el president Andrzej Duda a ampliar el nombre de magistrats de 93 a 120. La Comissió Europea creu que això posa en risc la independència judicial i la separació de poders i, per tant, és “incompatible” amb el dret europeu.
Especialment, perquè amb la prejubilació obligatòria es facilitaria l’entrada de jutges més pròxims al govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS), la formació dels germans Kaczynski.
La decisió del Tribunal de Luxemburg és històrica, i s’ha produït en un temps rècord. Segons la interlocutòria, els arguments de Brussel·les s’ho valien, ja que l’aplicació de la reforma podia portar a una profunda transformació del Suprem polonès i els nous jutges podrien dictar sentències sense garanties d’independència. Des que va arribar al poder el 2015 el PiS manté un estira-i-arronsa per controlar també el Tribunal Constitucional, el ministeri fiscal i els mitjans de comunicació públics. Amb la reforma del Suprem, es garantia un control d’organismes clau i que s’ha convertit en un maldecap per a Brussel·les.
Més tensió
La suspensió de la llei accentua l’escalada de tensió que han viscut Brussel·les i Varsòvia en l’últim any. De fet, aquest estiu el vice primer ministre polonès, Jaroslaw Gowin, ja havia avançat que el seu govern “probablement no tindria cap altra opció” que “ignorar” la resolució de la justícia europea.
Al desembre la Comissió Europea va invocar per primera vegada l’article 7 dels Tractats, que preveu sancions per als països que vulnerin els drets fonamentals. L’expedient està aturat per manca de suports, però si Varsòvia insisteix a no acatar la decisió del tribunal europeu, més socis podrien sumar-se a confirmar la violació dels drets, el primer pas per deixar Varsòvia sense vot quan els Vint-i-set hagin de prendre decisions importants.
Des de la Comissió Europea admeten que aquest temor és real, però desobeir la sentència també seria un punt de no retorn en les ja difícils relacions que mantenen Polònia i la Unió Europea. La batalla institucional no té precedents.
Amb tot, el ministre polonès de Justícia, Zbigniew Ziobro, va dir ahir que “avaluarà” el contingut de la sentència quan la rebi, però va assegurar: “Som a la UE, i Polònia complirà amb la legislació”. Dijous el mateix ministre, però, havia dit que preguntaria el Tribunal Constitucional polonès si és compatible amb la Constitució del país el fet que la justícia europea estigui per sobre de la nacional. A diferència del que va passar amb Hongria, on el govern de Viktor Orbán va aconseguir acabar la purga de jutges del Suprem abans que arribés la sentència de Luxemburg, ara Brussel·les ha sigut més diligent.
