Sigui qui sigui, el nou president iranià haurà de continuar barallant-se pel programa nuclear del seu país, ignorant la via diplomàtica, en un conflicte que ja ha costat a l'Iran uns 100.000 milions de dòlars en ingressos pel salvatge embargament de l'ONU i els EUA sobre el sector petrolier i financer. El perill immediat de l'Iran ja no és un atac dels EUA, sinó l'explosiva situació econòmica i social que es viu. I l'espurna no seran aquest cop els joves urbans demanant drets civils, sinó milions de desocupats i treballadors amb dificultats per alimentar els seus fills, en el país amb les segones reserves de petroli i gas del planeta. La increïble vitalitat i la força d'aquesta societat xocarà amb un sistema estèril, incapaç de renovar-se, ni per la seva pròpia salvació.
