Publicitat
Publicitat

Els hereus de Mandela deceben

El moviment d'alliberament no ha trobat un relleu al lideratge del vell president

La jornada d'Adam Bhasikile comença a l'alba. Al costat dels seus rucs, camina cap al fons de la vall per recollir l'aigua del riu Mbsahe, amb què la familia cuinarà, netejarà i es rentarà. Un ritual que probablement també feia cada dia la mare de Nelson Mandela, nascut el 1918 en aquest mateix poblet.

Fa uns anys que la senyora Bhasikile travessa en el seu camí un extens complex amb lluents lavabos de porcellana, on l'aigua brolla només amb un moviment de canell de dutxes i aixetes. També hi ha una enorme sala de reunions, un tribunal tribal i una residència privada per al cap de la vil·la. I no és qualsevol: qui mana aquí és Mandla Mandela, el nét preferit de l'expresident sud-africà. Però el camió que omple els dipòsits d'aigua de Great Place, com es coneix el descomunal conjunt d'edificis, no s'atura davant de la casa de la senyora Bhasikile.

"Aquesta aigua no és per a nosaltres: és per a ells", deia l'àvia amb un gest de desaprovació mentre caminava per un corriol, amb 40 litres d'aigua a cavall de cadascun dels seus tres burros. La senyora Bhasikile tampoc es deixa impressionar pel pedigrí del cap Mandla: "No és com el seu avi".

L'últim d'una generació

Molts sud-africans se senten decebuts per les generacions que han succeït els herois de la lluita per l'alliberament. La mort de Mandela ha sigut en molts sentits el final de la colla de líders que van començar la batalla contra l'apartheid sols i amb poques esperances d'èxit, i van aconseguir una victòria política i moral reconeguda per gran part del món. D'altres grans noms, com Oliver Tambo, Walter Sisulu i Albertina i Joe Slovo, van morir fa anys.

Potser inevitablement, les següents generacions de líders van intentar sobreviure al llegat dels seus predecessors. El successor de Mandela a la presidència, Thabo Mbeki, va ser molt criticat per haver-se resistit a oferir els tractaments de prevenció de la sida. L'actual president, Jacob Zuma, ha sigut qüestionat durant anys, investigat en casos de corrupció i de violació.

Líders més joves, com Julius Malema, han atret un nombre de seguidors entre els joves aturats descontents, però els seus punts de vista radicals i les dures crítiques contra els líders més vells li van valer l'expulsió del partit de Mandela, el Congrés Nacional Africà. I els fills d'algunes famílies profundament involucrades en la lluita contra l'apartheid -com els mateixos Mandela- han evitat entrar en política.

"Tots els grans moviments d'alliberament han tingut problemes a l'hora de crear nous líders que prenguessin el relleu", explica William Gumede, expert en Mandela. "Però en aquest cas hi ha hagut un fracàs absolut a l'hora de traspassar el testimoni".

Els draps bruts de la família

El futur de Sud-àfrica encara és incert, però la història de la família de Mandela ha estat marcada per passos en fals, tragèdies i negligències, un llegat que el mateix Mandela va reconèixer com a espòs i pare. La seva exdona, Winnie Madikizela-Mandela, és una figura controvertida. El grup de sicaris que utilitzava com a equip de seguretat va estar relacionat l'any passat en un doble crim. Ella va ser condemnada a presó en dues ocasions, però mai va arribar a entrar-hi.

Les filles de Mandela també han estat molt presents en la premsa sensacionalista per la seva afició a les festes d'aniversari luxoses i els astronòmics deutes que van acumular. Un dels gendres de Mandela, Isaac Amuah, va ser acusat de violació el 2010 i un dels seus néts va estar implicat en un acord per tancar una mina d'or que va deixar 3.000 treballadors sense sou. Mandla Mandela, el nét, va estar al centre de l'escàndol per una disputa amb una dotzena de familiars sobre el lloc on havien de ser enterrats els tres fills morts de Mandela i, eventualment, on haurà de reposar el mateix expresident.