La guerra contra l'Estat Islàmic modifica les fronteres a l'Iraq

Gwer (iraq)Una enorme rasa de tres metres d’ample per dos d’alt i de 20 quilòmetres de longitud s’està erigint com a nova línia defensiva per un equip d’enginyers peixmergues, les forces kurdes del nord de l’Iraq, després del recent alliberament d’una dotzena de pobles àrabs sunnites de mans de l’Estat Islàmic (EI), als voltants de Gwer, a uns 30 quilòmetres al sud-est de Mossul.

La intensa activitat a les trinxeres amb màquines excavadores i aplanadores contrasta amb el silenci pertorbador en aquests poblets deserts i reduïts a runes pels ferotges combats i i intensos atacs aeris de l’ofensiva del 15 d’agost. En només 48 hores, uns 2.000 combatents peixmergues, amb el suport aeri dels bombardejos de la coalició liderada pels Estats Units, van aconseguir arrabassar als jihadistes onze pobles que estaven sota el seu control des del juny del 2014.

Es tracta d’una zona estratègica perquè per allà passa l’única carretera que connecta Mossul amb Gwer, a l’oest d’Erbil. “Totes les àrees alliberades pels peixmergues quedaran sota el control de les nostres forces”, sentencia el comandant Aras Hussein del batalló dels Black Tigers.

Les noves fronteres de facto establertes pels combatents kurdoiraquians estan redibuixant el mapa del nord de l’Iraq, com passa també a la veïna Síria, on les milícies kurdes estan expandint el seu control. Amb l’ajuda dels atacs aeris de la coalició, els peixmergues han anat guanyant territori a l’Iraq, que equival a un 50 per cent més d’extensió de la superfície actual de la regió autònoma del Kurdistan oficialment reconeguda.

“Amb la captura d’aquests onze pobles i l’alliberament de Gaiara per part de l’exèrcit iraquià, hem aïllat completament l’Estat Islàmic a Mossul. Ara estan envoltats per totes les bandes”, assenyala el doctor Hussein, que treballava de farmacèutic abans d’agafar les armes per lluitar contra Daeix, l’acrònim àrab d’Estat Islàmic.

Quan els jihadistes van conquerir aquestes viles el juliol del 2014 van dinamitar el pont de Gwer, que creua el riu Gran Zab, al sud-est de Mossul, i van aïllar completament les poblacions de la zona. Els peixmergues van entrar camp a través des de diferents posicions per acorralar els jihadistes, que van oposar una forta resistència. “No va ser fàcil la batalla. Els combatents jihadistes van utilitzar atacants suïcides, homes bomba, per obligar-nos a retrocedir. Van ser necessaris els bombardejos aeris de la coalició per obrir-nos camí. Però el més important va ser l’operació terrestre. Els terroristes s’havien atrinxerat a les escoles i les cases i es movien a través de passadissos subterranis que havien construït”, explica el comandant dels Black Tigers.

Però la batalla per la represa de Mossul, el principal feu de l’EI a l’Iraq, no sembla imminent. “Nosaltres no necessitem més homes ni entrenament de la coalició, el que necessitem és artilleria pesant. Les nostres forces no estan ben equipades. Ara que tenim llançamíssils antitanc Milan, de fabricació alemanya, i amb l’experiència que hem adquirit lluitant aquests dos últims anys estem demostrant que estem capacitats per derrotar l’Estat Islàmic. El més difícil és trencar la seva barrera defensiva, després avançar és fàcil. Però per decisions polítiques de Bagdad no ens han deixat anar endavant”, critica el comandant Hussein.

Desconfiança de Bagdad

El que més l’intranquil·litza és que en l’eventual avanç de les forces governamentals cap a Mossul, les milícies xiïtes de Bagdad, conegudes com Haixed al-Watani o Mobilització Popular, liderin l’assalt. “Si ocupen les nostres terres lluitarem contra ells”, desafia el comandant kurd.

Tot i que els peixmergues esperen poder participar en la gran ofensiva de Mossul, els seus ulls estan posats a recuperar els territoris disputats, que reclamen com a part del Kurdistan i que estan sota control de Bagdad. Al cap i a la fi, la segona ciutat de l’Iraq està lluny dels seus límits territorials i la majoria de la seva població, d’uns dos milions d’habitants, són àrabs sunnites. No obstant això, els voltants de la localitat de Gwer formarien part de les seves futures fronteres.

Als pobles recentment alliberats a la vora del riu Gran Zab no hi ha tornat encara cap civil. En aquest vast territori desèrtic només hi ha peixmergues, que es distribueixen l’àrea en diferents katibes (batallons). Alguns pobles estan controlats per la brigada de Sirwan Barzani, un multimilionari home de negocis de les telecomunicacions i nebot del president del Kurdistan, Masoud Barzani. D’altres van ser alliberades pels Black Tigers.

Un grup de peixmergues inspecciona la caserna de l’EI al poble de Seteh. Hi ha uniformes militars dels jihadistes, que “van deixar allà abans de marxar de la localitat vestits de civils”, comenta un dels milicians kurds. Davant de la caserna, els jihadistes van construir una mena búnquer subterrani, al qual s’accedeix per una trampa metàl·lica, per protegir-se dels bombardejos aeris. En un rampell, un dels peixmergues tira al forat un uniforme abandonat dels jihadistes, el ruixa amb gasolina i li cala foc. Tot el grup es posa a cridar com un sol home: “Mort a Daeix!”