Les festes han d’esperar però les flors per a les mares no es marciran

LondresQualsevol excusa és bona per fer unes pintes de cervesa, i la data del 29de març estava marcada als calendaris dels pubs -dels locals i de les cadenes d’establiments que s’escampen per tot el Regne Unit- per atraure els clients. Però, una vegada més, des de Brussel·les han fet la guitza als independentistes brits i la festa s’ha suspès o, en el millor dels casos, s’ha ajornat fins al 12 d’abril; en el pitjor, fins al 22 de maig, i en l’encara pitjor, s’ha cancel·lat.

El propietari del The Three Horse Shoes, un pub de Doncaster, ciutat del Middle England a 270 quilòmetres al nord de Londres que va votar el 69% a favor del Brexit fa tres anys, va anunciar a principis de gener que organitzava una gran festa per celebrar “la independència del Regne Unit” el 29 de març.

De fet, divendres vinent és, encara ara, i malgrat l’acord de la UE de dijous passat, la data oficial per a la sortida del Regne Unit de la Unió. Legalment -a menys que Theresa May decideixi en l’últim moment saltar pel precipici abans que d’altres, farts de la premier, l’hi llancin-, el Parlament de Westminster haurà de modificar la llei els pròxims dies per posar una mica de distància amb el penya-segat. Tot i que l’actual estat convuls de la política britànica no permet fer gaires vaticinis, no sembla gaire probable, a hores d’ara, que May opti pel suïcidi del no acord la setmana vinent. Si ho fes, el sector remainer del govern es desfaria definitivament com un terròs de sucre en un got de whisky.

Davant del gairebé segur ajornament del judici final, l’amo del The Three Horse Shoes ha posposat la festa de la independència.

La iniciativa del pub, però, va desfermar una febrada per acollir festes similars, anunciades per Facebook i la resta de xarxes socials, encara que no totes necessàriament per celebrar l’adeu, algunes per lamentar-lo. És el cas del bar Number 90, a Hackney, un molt popular barri de l’est de Londres, que promet el 29 de març l’assistència d’una munió de suïssos perquè els britànics que s’hi apuntin els puguin demanar com se senten fora de la UE.

El cas que crida més l’atenció, però, és el de Tim Martin, l’empresari ultra brexiter, propietari de la cadena JD Wetherspoon -més de cent establiments-, que des del novembre està fent una gira per tots els seus pubs fent mítings als clients per explicar les virtuts del Brexit. Tantes, que ha assegurat que si el Regne Unit marxa del club de Brussel·les sense acord abaixarà el preu de la pinta de cervesa. Els 17 milions de clients que té poden llegir a la revista de la cadena tota mena de propaganda a favor del cop de porta i que a partir d’ara farà servir ordi anglès per fer la cervesa en lloc de belga.

Però els que han respirat tranquils per l’ajornament del Brexit han sigut els venedors de flors i els exportadors holandesos. Quaranta-vuit hores després del que havia de ser el dia D, el Regne Unit celebrarà el Dia de la Mare, data en què és molt tradicional oferir-los un ram de flors. El 80% de les flors que es venen a les illes provenen dels Països Baixos. L’any passat els productors holandesos hi van vendre 825 milions d’euros.

Fa dos mesos, després del primer refús del Parlament al pla de May, LTO Nederland, l’organització que representa els exportadors, va advertir formalment els seus membres que es podrien trobar amb problemes importants si les seves flors no arribaven al Regne Unit abans del Brexit. Amb un acord, el 50% del producte es podria seguir enviant divendres vinent, o dissabte, i el diumenge 31 continuaria fresc a les botigues. Sense pacte, les flors es podrien marcir en els camions que farien cua a la frontera. El Brexit, però, ha respectat les mares. De moment.