Misc 01/04/2014

Les evidències científiques demanen acció

L’alerta sobre els impactes i la incertesa dels riscos ens obliga a actuar sense dil·lació

i
Frederic Ximeno
2 min

Consultor ambientalEl segon capítol sobre impactes, adaptació i vulnerabilitat del cinquè informe del grup d’experts sobre canvi climàtic acabat de publicar és demolidor. Les conclusions es basen en gairebé 95.000 publicacions científiques (pel cap baix) que analitzen el canvi climàtic entre el 2001 i el 2010.

Refermen les conclusions del quart informe, del 2007. Per a la conca mediterrània europea: més riscos vinculats a fenòmens climàtics extrems, més risc d’incendis, d’inundacions, mala qualitat de l’aire, riscos per a la salut, canvis significatius en la productivitat dels conreus, risc més alt de sequeres. Són més de 1.000 pàgines d’informe que caldrà llegir amb tranquil·litat. Però en cap cas podem ignorar-les.

Hi ha quatre conclusions de l’informe que cal destacar, prendre’n nota i, si som sensats, actuar en conseqüència.

1) L’adaptació als impactes del canvi climàtic depèn del lloc i el context específic. No hi ha un enfocament únic. La reducció efectiva dels riscos i les estratègies d’adaptació han de considerar els vincles amb la vulnerabilitat i el grau d’exposició a cada impacte. Cal coordinar esforços entre els governs nacionals, els regionals i els locals mitjançant la diversificació econòmica, i oferir marcs legals i polítics i amb el suport financer necessari. Els governs locals i el sector privat són fonamentals, atès el seu paper per a la difusió de l’adaptació de les comunitats, les famílies i la societat civil, així com per a la gestió de la informació sobre riscos i el finançament.

2) La falta de lideratge i la subestimació de l’adaptació com un procés social complex pot crear expectatives no realistes dels resultats esperats sobre projectes concrets d’adaptació.

3) La mala planificació, un excés d’èmfasi en resultats a curt termini i una insuficient anticipació de les conseqüències poden generar una mala adaptació. La mala adaptació pot augmentar la vulnerabilitat o l’exposició de determinats grups de persones en el futur, o la vulnerabilitat d’altres persones, llocs o sectors. Algunes de les respostes a curt termini als riscos creixents relacionats amb el canvi climàtic també poden limitar les opcions futures.

4) Resulta eficient combinar polítiques de mitigació i adaptació en un marc creixent de complexitat de les interaccions entre ambdues i atenent a les incerteses. Particularment en les interseccions entre l’aigua, l’energia, l’ús de la terra i la biodiversitat.

En definitiva, és cosa nostra, ningú no ho farà per nosaltres. No fer res també és una opció: qui la vulgui prendre que ho ens ho digui ara mateix. Amagar el cap sota l’ala i esperar a veure-les venir sembla una estratègia que ens porta a un entorn menys saludable, menys competitiu i amb desigualtats encara més grans. Necessitem lideratge, informació oberta i posar a primera línia política i social l’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic.

stats