Publicitat
Publicitat

POLS AL CAIRE

El govern egipci ordena desallotjar les acampades islamistes

Hi ha la por que una intervenció de les autoritats acabi de nou en una massacre

El govern egipci està disposat a adoptar "totes les mesures legals necessàries per confrontar els actes de terrorisme i els talls de carrers", una amenaça seriosa dirigida als milers de militants islamistes que de manera quasi diària es manifesten per demanar la restitució de Mohammed Mursi a la presidència. El país àrab viu moments de gran tensió arran del cop d'estat del 3 de juliol que va posar fi al primer govern islamista a la història del país. Des de llavors, prop de 300 persones han perdut la vida a causa de diversos esclats de violència.

"El gabinet ha revisat la situació de seguretat del país i ha conclòs que la situació perillosa que es dóna a Rabà al-Adauiya i la plaça Nahda, inclosos els actes terroristes i de talls de carrers que s'hi han produït, ja no són acceptables, constitueixen una amenaça per a la seguretat nacional i la pau social", va afirmar la ministra d'Informació, Dorreia Xaraf al-Din, a través d'un comunicat.

L'advertència de la ministra arribava tan sols unes hores després que la responsable d'Exteriors de la UE, Catherine Ashton, abandonés el Caire. Durant dos dies, Ashton es va reunir amb els principals líders polítics del país per intentar rebaixar la tensió en el conflicte que enfronta l'exèrcit i els Germans Musulmans. La mandatària anglesa es va entrevistar també amb l'exrais Mursi, que està detingut i incomunicat en una localització secreta des del cop d'estat. El portaveu d'Ahston, Michael Mann, va assegurar ahir que està disposada a tornar a Egipte si cal "per facilitar els moviments cap a una transició democràtica".

En la seva roda de premsa amb Mohamed ElBaradei, la màxima responsable de la diplomàcia europea va donar molt pocs detalls sobre el contingut de la seva visita. Diversos mitjans de comunicació van recollir una filtració que apuntava que Ashton hauria presentant una iniciativa per la qual la confraria posaria fi a les protestes a canvi que s'arxivessin els processos legals contra els seus dirigents i es garantiria la seva participació en l'organització del procés polític. El fet que els EUA siguin percebuts com un actor esbiaxat per part d'una bona part de la societat egípcia ha deixat un buit que ha ocupat Brussel·les, que ja va estar a punt d'apadrinar al març un acord entre el govern de Mursi i l'oposició laica.

Tanmateix, el ministre d'Exteriors egipci, Nabil Fahmi, va desmentir ahir que Ashton fos portadora d'un pla de reconciliació nacional, sinó que es va limitar a escoltar -va dir- les versions de les diverses parts sobre la situació del país i a "suggerir idees". En canvi, els Germans Musulmans mantenen que Ashton sí que va adoptar una actitud intervencionista. D'acord amb Mohammed Beltagui, secretari general del braç polític de la confraria, Ashton "va pressionar Mursi perquè acceptés el derrocament i reconegués el cop". Des de la intervenció dels militars, els líders islamistes s'han mantingut ferms en la seva posició: el retorn de Mursi és una condició sine qua non per a qualsevol negociació.

Un desallotjament polèmic

En el punt de mira de les autoritats hi ha els campaments de davant la mesquita de Rabà al-Adauiya i dels voltants de la Universitat del Caire, centre neuràlgic de les protestes ocupat per milers de persones des de fa prop d'un mes. En cas de procedir al seu desallotjament, hi pot haver una massacre pitjor que la de dissabte passat, quan una actuació brutal de la policia per dispersar una marxa va provocar la mort d'almenys 80 persones.