Misc 30/11/2018

Quan les dones agafen el lideratge de la resistència

Els moviments de defensa del medi ambient de l'Amèrica Llatina estan plens de lideratges femenins

Marta Rodríguez
3 min
Quan les dones agafen el lideratge de la resistència

BarcelonaEls moviments de defensa i resistència mediambientals de l’Amèrica Llatina estan plens de dones, que han pres el lideratge en advertir el risc que corren el seu territori i la seva manera de viure a causa de les agressives activitats de les mineries, les hidroelèctriques i el monocultiu. Són sobretot camperoles i indígenes, segons explica l’activista peruana Rocío Silva, autora de Mujeres y conflictos ecoterritoriales. Dones del món rural que tenen “una relació molt especial amb el territori” perquè en la seva tradició consideren la terra i els recursos “més que com una propietat, com una cosa que els permet ser, definir-se”, assenyala l’escriptora peruana a la seu de l’ONG Entrepobles. Per fer entendre les seves paraules afegeix: “Aquestes dones són amb el riu, amb la muntanya”. En contraposició, els seus companys, els homes, presenten una visió de la vida sovint “més pragmàtica”, volen conservar la propietat i, per tant, són més partidaris de seure a negociar. Al seu costat, la també peruana Mirtha Vásquez, advocada especialista en drets humans i mediambientals, apunta que són les dones les que en un conflicte territorial “es reconeixen com els actors més perjudicats” perquè, dedicades bàsicament a tasques “relacionades amb l’aigua” -la neteja, el menjar o la terra-, prenen de manera natural la iniciativa de la protesta, fins i tot posant-hi el cos.

Amenaces i insults

Si no és fàcil ser líder de la resistència a una multinacional o a la maquinària d’un estat, la complexitat es multiplica exponencialment si aquest líder és dona. L’assassinat de l’hondurenya Berta Cáceres és una circumstància dramàtica poc usual -estadísticament- entre les defensores ambientals, sosté Silva, que calcula que més del 90% dels ecologistes morts són homes. Només aquest any han estat assassinats 68 activistes, dos dels quals eren dones, segons el balanç de Witness Global i el diari The Guardian. A les dones, generalment, se’ls reserva un altre tipus de violència: l’assetjament, els insults pel sol fet de ser dona i les amenaces contra la pròpia vida o la dels fills. En una regió com aquesta, amb el masclisme infiltrat en la cultura i en tots els estrats socials, Silva denuncia que les dones són víctimes, d’una banda, del que anomena “patriarcat central” de funcionaris i responsables d’empreses i, de l’altra però en paral·lel, del “patriarcat local” que sovint es mou per “agradar els de dalt”. A Silva els “mitjans conservadors” del seu país l’han qualificat de “terrorista antiminera” a causa dels seus articles i llibres contra la violència de les empreses extractives. A l’advocada Vásquez la van atacar tant que va haver de deixar la localitat de Cajamarca i refugiar-se en l’anonimat de Lima.

Vásquez és l’advocada que va aconseguir l’absolució de Máxima Acuña, la camperola que ha liderat la lluita contra la mina de Yanacocha, a Cajamarca, propietat d’un consorci d’empreses dels EUA, el Perú, i ara també el Japó -després que adquirís les accions al Banc Mundial-, en provar que la dona havia comprat el terreny que la companyia necessitava per expandir-se. La victòria legal és simbòlica, perquè la pagesa fa servir les terres per a cultius de subsistència, però va vèncer tot tipus de pressions i atacs que van posar en risc la seva família. Acuña va guanyar el 2016 el premi Goldman, tan sols sis mesos després de l’assassinat de Cáceres, que havia estat guardonada l’any anterior.

stats