ESTATS UNITS

Els demòcrates es preparen per frenar Trump i trobar el seu rival

Calibraran el gir a l’esquerra de cara al 2020 mentre els republicans capitulen al trumpisme

L’onada demòcrata a les eleccions de mig mandat ha sigut més gran del que es creia durant la nit electoral. Els demòcrates han arrabassat entre 37 i 40 escons als republicans, la xifra més alta des de l’escàndol del Watergate. I, quan s’hagin comptat tots els vots, podrien haver perdut un o dos senadors -en lloc dels quatre anunciats en un principi- i recuperat entre set i nou governadors. Tanmateix, la conclusió sobre el plebiscit a la presidència de Donald Trump no canvia. Ha tornat a revelar un país polaritzat, fracturat en dos. Una majoria dels nord-americans volen que els demòcrates posin límits al president, però als estats rurals Trump ha mantingut intacte el seu suport.

Els demòcrates volien una victòria aclaparadora que mostrés un rebuig contundent al president. “Això no ha passat. El que hem vist és un atrinxerament -diu l’analista política de Cook Report Amy Walter-. Les àrees blaves [pel color dels demòcrates] han quedat blaves, i les vermelles [republicanes] han quedat vermelles. L’únic moviment ha sigut en els districtes que van afavorir lleugerament tant Hillary Clinton com Barack Obama o on Donald Trump havia guanyat per poc. Tots aquests han optat clarament per candidats demòcrates”.

L’onada blava va acaparar les zones urbanes i els suburbis, fins i tot els que són històricament més conservadors. Però no va penetrar en l’anomenada Amèrica de Trump, la més rural. Els demòcrates no van guanyar en cap dels districtes on el president nord-americà havia vençut per més del 55%.

L’estratègia demòcrata

Els comicis han mostrat, d’una banda, que Trump manté la seva capacitat de mobilitzar els seus votants, i, de l’altra, han deixat els demòcrates desconcertats sobre l’estratègia política que han de seguir per guanyar les presidencials del 2020. Candidats que van motivar els votants amb programes progressistes, com Beto O’Rourke en la cursa de senador de Texas, o Andrew Gillum i Stacey Abrams en la de governadors de Florida i Geòrgia, van perdre -tot i que en els dos últims casos el recompte final podria fer canviar els resultats-. Però també va perdre Fred Hubbel, un demòcrata moderat, en les eleccions a governador d’Iowa.

A principis de l’any que ve diverses figures demòcrates decidiran si volen ser el rival de Trump. Els analistes polítics ja comencen a fer travesses i els estrategs del partit es fan diverses preguntes: ¿és millor un candidat moderat o progressista?, ¿un veterà o un nouvingut?, ¿un home o una dona?

Alguns dels noms que sonen per a les primàries presidencials demòcrates han abraçat el gir a l’esquerra del partit que va impulsar la candidatura de Bernie Sanders el 2016. És el cas de les senadores de Massachusetts, Califòrnia i Nova York, Elizabeth Warren, Kamala Harris i Kirsten Gillibrand, o del senador de Nova Jersey, Cory Booker -tot i que els dos últims són més moderats-. A la llista, però, també hi ha veterans i integrants de l’elit del partit com l’exvicepresident Joe Biden o l’exfiscal general Eric Holden; progressistes pragmàtics com la senadora de Minnesota, Amy Klobuchar, o l’alcalde de Los Angeles, Eric Garcetti; independents com l’exalcalde de Nova York, Mike Bloomberg; i outsiders de la política com l’advocat Michael Avenatti o fins i tot els milionaris Tom Steyer o Howard Schultz.

Els demòcrates tenen moltes opcions però encara no han superat un problema d’identitat i de programa. Les seves primàries serviran per decidir l’abast del gir a l’esquerra i saber quin és el grau d’acceptació de polítiques progressistes com la sanitat pública universal, un salari mínim de 15 dòlars per hora i la gratuïtat de l’educació pública universitària. Tot i així, els demòcrates poden començar afrontar la manca d’un missatge clar molt més aviat, a partir del gener, quan prenguin control de la cambra baixa.

Durant les eleccions legislatives les seves propostes per millorar el sistema sanitari o defensar els drets dels treballadors van quedar eclipsades pel discurs antiimmigrant de Trump. Al nou Congrés, els mitjans els pararan més atenció perquè tindran l’oportunitat no només de frenar l’agenda conservadora del president sinó també de presentar i votar diverses legislacions en temes com infraestructures, sanitat, immigració o la lluita contra el canvi climàtic, que podrien definir el seu programa a les presidencials.

Paràlisi política?

Els republicans, per la seva banda, han capitulat al trumpisme i faran costat a les polítiques del president, com el mur a la frontera de Mèxic. A més, continuaran ratificant jutges conservadors a tots els nivells judicials i podran protegir Trump si els demòcrates decideixen sotmetre’l a un procés de destitució. Els comicis han reduït significativament el nombre de legisladors republicans moderats, de la mateixa manera que el tsunami del Tea Party del 2010 va acabar amb els anomenats blue dogs (demòcrates moderats). El Congrés, doncs, estarà més polaritzat i s’encamina a una paràlisi política.

Els demòcrates hauran d’intentar negociar amb els republicans i calibrar la seva oposició -com ara quantes i quines investigacions obren al president i al seu govern- si no volen ser vistos com a venjatius i obstruccionistes. Trump creu que una estratègia dura dels demòcrates el beneficiaria. El mandatari i el seu partit també hauran de decidir si volen arribar a acords amb els demòcrates en temes que comparteixen, com ara la reducció del cost dels medicaments o la inversió en infraestructures. Això sí, qualsevol moviment que facin serà pensant en el 2020.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF