IMMIGRACIÓ
Misc 26/08/2015

La tanca d’Hongria: l’últim salt

Milers de refugiats s’afanyen a creuar la frontera per entrar a la UE abans que s’acabi el mur d’Orbán

Alison Smale
4 min
DE L’INFERN DE SÍRIA ALS FILATS DELS NOUS MURS D’EUROPA 
 Refugiats kurds de Síria davant la tanca a la frontera entre Sèrbia i Hongria a prop de la ciutat d’Ásotthalom. El govern de l’ultraconservador Viktor Orbán ha erigit una barrera per aturar els fluxos d’immigrants que arriben per la ruta dels Balcans amb destí als països del centre i el nord d’Europa. La tanca s’ha d’acabar el 31 d’agost.

Tiszasziget (Hongria)Una onada de desenes de milers d’immigrants i refugiats -la majoria fugen de les guerres de l’Iraq, Síria i l’Afganistan- travessen els Balcans aquests dies. Com en una processó desesperada, han superat un control rere l’altre, des de la diminuta illa grega de Kos, passant per l’empobrida Macedònia, que la setmana passada va declarar l’estat d’emergència, fins a les estacions de tren i d’autobús de les ciutats sèrbies, fent camí cap als països més rics de la Unió Europea.

La pròxima parada del seu viatge és la frontera entre Sèrbia i Hongria. Però el govern de Budapest prepara una resposta ferma i polèmica a l’onada migratòria que s’acosta a poc a poc: una tanca. Encara en construcció, ja se n’han erigit parts en camps i rius o al costat de les vies de tren. En alguns punts s’alçarà uns quatre metres.

La tanca és tot un símbol del repte migratori i la falta de cooperació entre els països de la UE. A mesura que el gruix d’immigrants ha travessat els Balcans, cada país s’ha limitat a deixar-los passar. Els han donat papers de trànsit temporals, però no se’ls ha registrat com a sol·licitants d’asil, i el problema passa al país veí. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, demanaven dimarts una política d’asil comuna entre els socis europeus.

Paradoxalment, lluny d’aturar els immigrants, la construcció del mur els esperona. Els refugiats sirians i afganesos testimonien que, d’ençà que es va anunciar el projecte, la gent s’afanya per arribar a Hongria abans que la tanca s’hagi acabat, el 31 d’agost, la data fixada pel govern de Viktor Orbán.

Nombrosos analistes alerten que la reixa no aturarà els immigrants, que viatgen en grups guiats per Google Maps o per les informacions de Facebook. “Només és un obstacle més”, assegura un voluntari, Tibor Varga, que des de fa quatre anys treballa amb immigrants al nord de Sèrbia. “Trobaran la manera de passar per sobre, per sota o rodejar-la”, ha afegit.

Durant els dos últims mesos, 43.651 immigrants i refugiats han arribat a Macedònia, segons informa el ministeri de l’Interior del país. Entre dissabte a la nit i diumenge, més de 7.000 persones van travessar la frontera cap a Sèrbia, segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats. La gran majoria han entrat a Macedònia a través de Grècia després de protagonitzar corredisses davant la policia, que responia a l’entrada massiva amb gasos lacrimògens. Després de l’episodi de violència les autoritats de Skopje es donaven per vençudes. Els mitjans locals serbis han informat que 70 autobusos ocupats per immigrants arribaven a la capital, Belgrad.

Ferenc Ferenczi, alcalde de Presevo, una ciutat sèrbia fronterera amb Macedònia, ensenya orgullós l’estructura metàl·lica coronada amb filferro espinós, mentre soldats i treballadors de programes d’ocupació construeixen una altra tanca. L’alcalde admet que a la seva ciutat han arribat encara no 700 persones en sis mesos, però es mostra hostil amb els nouvinguts, sobretot els musulmans. “Ben mirat, pots entreveure un altre perill, el terrorisme”, assegura Ferenczi, en la mateixa línia que defensa el govern ultraconservador hongarès i evocant la història de lluita contra la invasió turca, entre els segles XIV i XVII.

La situació d’avui contrasta amb el paper que va jugar Hongria fa 26 estius, quan va obrir el seu Teló d’Acer amb Àustria, deixant pas a una migració massiva d’alemanys de l’Est que va precipitar la caiguda del Mur de Berlín. Però avui Alemanya diu que no pot fer front a l’allau migratòria que s’acosta (s’estima que en acabar l’any el país tindrà 850.000 immigrants i refugiats) i Berlín es planteja retornar els immigrants que arribin des dels pobres Balcans atrets per la primera economia d’Europa, amb oportunitats laborals i un estat del benestar.

Diferents respostes a cada país

La policia sèrbia dirigeix alternativament els refugiats cap a Hongria o exhibeix la imatge que els fa girar cua. Per la seva banda, les autoritats hongareses els identifiquen i els porten en autobús fins a l’estació de Szeged, la ciutat més gran del sud del país. Dissabte al matí uns 200 refugiats, la majoria sirians, rebien els entrepans i la roba oferta pels voluntaris que des de fa setmanes ajuden la gent a arribar fins a l’etapa següent. Molts pugen al tren a Budapest i en lloc de quedar-se als camps de refugiats hongaresos, com diu la llei, continuen fins a Àustria i Alemanya.

Robert Lesmajster, un veterà cooperant, observa com els immigrants arriben estoicament a Kanjiza, al nord de Sèrbia. “Tots volen arribar a Alemanya: és la seva terra promesa. Si no poden passar per Hongria, travessaran Croàcia, la tanca no els aturarà”.

El clam de l’ONU: “Europa ha d’obrir vies legals”

Europa hauria d’obrir canals legals per a l’acollida dels refugiats, perquè aixecar murs i tanques no evitarà que vinguin i genera un terreny adobat per a les màfies. És el missatge de l’ONU, en plena crisi de refugiats a les portes de la UE.

“Admetem d’una vegada que el que fa la UE i els seus estats membres no funciona. La immigració és aquí per quedar-se”, va dir en un comunicat François Crépeau, relator especial de l’ONU per als drets del immigrants. “Les tanques, els gasos lacrimògens i altres formes de violència contra els immigrants i els sol·licitants d’asil, les detencions, la negació de l’accés a un sostre, aigua o aliments, i els discursos de l’odi no faran que deixin de venir a Europa o d’intentar-ho”, va afegir l’expert de l’ONU en un comunicat. Va insistir que “la sobirania territorial significa controlar una frontera, saber qui hi entra i qui en surt, però mai segellar-la a la immigració” i va recordar que “les fronteres democràtiques són poroses per naturalesa”. Crépeau va defensar que les vies legals i segures són la millor manera de garantir aquest control.

El responsable de l’ONU denuncia que les fronteres exteriors de la UE estan, de fet, en mans de traficants i contrabandistes de persones. L’expert va instar els líders europeus a “mostrar un lideratge moral i polític i combatre els discursos racistes, xenòfobs i d’odi”.

stats