OBSERVATORI DE L’EST

La bombolla Putin pot esclatar

¿El rebombori social per la reforma de les pensions a Rússia és un episodi de malestar intens però passatger o un símptoma de les esquerdes que s’estarien obrint en el règim de Putin? Des de les grans mobilitzacions del 2011 i del 2012 per un presumpte frau electoral, el Kremlin no havia hagut d’entomar una onada de protestes com la que ha provocat la llei que ajorna l’edat de jubilació. Que els russos hagin de treballar fins als 65 anys i les russes fins als 60, en comptes de fins als 60 i els 55, respectivament, no s’ho esperava una població que havia posat en Putin expectatives per retirar-se amb tranquil·litat. Sobretot després d’haver deixat enrere una Unió Soviètica on les promeses de benestar sempre acabaven mutant en sobresalts que afectaven sobretot les pensions. Per això no estan servint de gairebé res els arguments estadístics que assenyalen l’enfonsament demogràfic rus de la Segona Guerra Mundial i el daltabaix econòmic dels anys 90 com l’origen dels desequilibris de la Seguretat Social.

Tant els economistes de Moscou com els de les Nacions Unides coincideixen que el 2050 el 20% dels russos tindran més de 65 anys i que, tot i allargar la vida laboral, el dèficit del pressupost estatal anirà augmentant per sobre de l’1,6%. Però aquests pronòstics alarmants no apaivaguen la irritació del 90% de la població. Un estat d’ànim que ha trastocat els percentatges de suport a Putin a una velocitat mai vista: el 80% de popularitat del president el maig del 2018 havia baixat fins al 64% al juny, segons xifres de l’oficial Centre d’Estudis d’Opinió. Les dades de l’independent Centre Levada són encara més severes: del maig a l’agost el suport dels russos al govern del primer ministre, Dmitri Medvédev, va caure del 47% al 33%, i la quantitat de russos que confien en la situació econòmica del país ha baixat del 60% al 45%. I torna la pregunta: ¿estem davant d’un episodi conjuntural o d’un símptoma de crisi estructural?

La mirada de Khrushcheva

L’acadèmica nord-americana d’origen rus Nina Khrushcheva -neta del líder soviètic Nikita Khrusxov- pronostica que la bombolla de popularitat de Putin pot esclatar. Haver atiat el nacionalisme amb l’annexió de Crimea i l’ocupació del Donbass ha compensat els russos d’algunes humiliacions històriques, i per això el 2016 li van donar a Putin un quart mandat amb el 76% dels vots. Però alhora les sancions internacionals han repercutit en el dia a dia de la gent.

Nina Khrushcheva detecta diversos factors que podrien estar covant una gran desafecció. Molts joves no s’amaguen de dir que, tot i que Putin s’esforça a recuperar la condició de gran potència per a Rússia, això no els compensa per la corrupció desenfrenada del seu règim ni per la falta d’un model productiu dinàmic i competitiu. Veuen Putin com un gran obstacle per als canvis, com ara la inversió en programes socials que alleujarien situacions com la dels jubilats. Els empresaris petits i mitjans, sobretot si són joves emprenedors, tenen cada cop més clar que l’ultranacionalisme de Putin i les seves ofenses a la Unió Europea tenen l’altíssim preu de l’aïllament econòmic de Rússia. Potser sí que els símptomes que detecta Nina Khrushcheva poden punxar la bombolla de suport popular a Putin, però això no suposaria el final immediat del règim. L’amo del Kremlin pot aguantar amb nivells de popularitat a frec del 50%, i menys i tot, perquè a Rússia no hi ha una oposició democràtica articulada i l’acció al carrer, ara mateix, és només resistencial.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF