L’augment de costos: el gran perill del Brexit dur

Els aranzels i els controls fronterers serien el principal problema per a les empreses catalanes al Regne Unit

L’impacte econòmic més immediat d’un hipotètic Brexit dur es veuria en el comerç: cada dia milers de tones de productes travessen el canal de la Mànega des del Regne Unit cap al continent i viceversa. En aquest sentit, l’economia catalana no està al marge d’aquests fluxos comercial, ja que el Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya, amb el qual va mantenir un superàvit comercial de 1.100 milions d’euros el 2018.

Concretament, les empreses catalanes van exportar 3.900 milions d’euros el 2018 al Regne Unit, i en van importar 2.800. En total, el Govern xifra en 3.374 les empreses catalanes amb relacions comercials amb la Gran Bretanya, de les quals 461 hi han creat filials.

Segons Cristina Serradell, directora internacional d’Acció -l’agència de comptetitivitat del Govern-, la simple “situació d’incertesa” provocada pel bloqueig polític fa que les empreses “ja estiguin patint” les conseqüències del Brexit. Per al Govern, la situació ideal seria una sortida ordenada del Regne Unit, tal com preveu l’acord de retirada, perquè inclou un període transitori de dos anys durant el qual les empreses de les dues bandes podrien adaptar-se al nou marc legal.

Tot i les recomanacions de les diferents administracions de tenir a punt plans de contingència, una part important de les empreses no han previst mesures especials per fer front a un Brexit dur. Algunes de les grans empreses catalanes consultades per l’ARA amb interessos a la Gran Bretanya fins i tot tenen previst continuar operant-hi com sempre, o bé perquè no pronostiquen problemes per readaptar-se al nou context o bé perquè són prou grans per fer front als costos addicionals.

En cas de Brexit sense acord, Serradell adverteix que el principal maldecap pot venir, justament, pels costos extres, que podrien marcar la diferència per a empreses petites sobre si continuen comerciant amb la Gran Bretanya o no. Fruit d’una sortida abrupta, el Regne Unit abandonaria el mercat comú i, per tant, hauria de reimposar immediatament controls fronterers a tots els béns que entrin al seu territori, i els països de la UE els haurien d’imposar als productes britànics. La relació comercial, doncs, ja no es regiria pels tractats comunitaris sinó per les regles de l’Organització Mundial del Comerç.

Això significa que molts béns passarien a tenir aranzel -i per tant serien més cars- i que molts productes necessitarien permisos que ara no requereixen i fins i tot haurien de passar controls fitosanitaris. Mentre que avui un camió que surti de Catalunya triga unes 12 hores a entregar un producte al Regne Unit, amb un Brexit dur trigaria uns tres dies. Així doncs, els costos extres vindrien tant pels aranzels com per les despeses legals, d’assessorament i fins i tot pel fet d’haver de llogar magatzems si el viatge del producte s’allarga massa.

La cara i la creu de la devaluació

El Banc d’Anglaterra va pronosticar caigudes de la lliura esterlina de fins a un 25%. Una devaluació té efectes contradictoris en funció de cap on flueixi el comerç. Per a les empreses catalanes que exporten al Regne Unit suposaria un encariment dels seus productes, que s’afegirà a l’increment de costos extres esmentat. En canvi, per a les companyies que importen béns britànics a Catalunya la devaluació els suposaria poder comprar més barat, tot i que caldria veure si aquest abaratiment compensaria l’augment de costos ocasionat pel Brexit.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF