MAGRIB

Els algerians també perden la por a l’exèrcit

El sisè divendres de protestes massives es gira contra el règim i els militars

Setmana a setmana, van caient els tabús que la societat algeriana ha arrossegat durant les últimes dècades. En el sisè divendres de manifestacions multitudinàries, el carrer va desafiar ahir el més poderós dels elements que formen el règim actual: l’exèrcit. Tres dies després que el cap de l’estat major, el general Ahmed Gaïd Salah, entrés de ple en la crisi política del país magribí retirant el seu suport al president Abdelaziz Bouteflika, els manifestants van expressar el seu rebuig a un hipotètic segrest de la revolta per part de les forces armades. Amb un règim dividit i desorientat, i una oposició cada cop més envalentida, no es veu un desenllaç clar a la primavera algeriana.

El missatge a l’exèrcit, una institució fins ara intocable gràcies a la repressió però també a la legitimitat derivada del seu rol en la guerra d’alliberament nacional, va ser clar i directe. “Volem que Salah marxi”, es podia llegir en una pancarta. El crit de “Ni Bensalah ni Gaïd Salah” es va convertir en l’eslògan d’una manifestació al centre d’Alger que, segons alguns observadors, va superar el milió de persones i es va convertir en la més multitudinària des de l’inici de les mobilitzacions. Bensalah és el president de la cambra alta i esdevindria president interí en cas que el Consell Constitucional, la màxima autoritat judicial, declarés Bouteflika “incapacitat” per desenvolupar les seves funcions d’acord amb l’article 102 de la Constitució, i tal com va suggerir dimarts Gaïd Salah. En aquest cas, se celebrarien eleccions en 45 dies.

Després de la intervenció del cap de l’exèrcit, que fins fa tot just un parell de setmanes era l’aliat més sòlid del president, tothom va donar per feta la caiguda imminent de Bouteflika. El rais va patir un infart cerebral el 2013, i el seu estat de salut és tan delicat que fa anys que no apareix en públic. La voluntat del seu entorn de presentar la candidatura d’un Bouteflika catatònic per a una cinquena reelecció va ser l’esperó de la revolta popular. Mentre que diversos actors del règim van aplaudir la suggerència de l’exèrcit, com el sindicat oficialista UGPA i fins i tot el sector crític del FAN, el partit de Bouteflika, l’oposició en desconfia. Segons la ràdio pública, el Consell Constitucional encara no s’ha reunit per avaluar l’aplicació de l’article 102.

“Un sistema en descomposició”

“Aquesta declaració sembla dirigida contra la voluntat del poble d’expulsar un sistema corrupte i en descomposició per decidir ell mateix”, va reblar l’opositora Louisa Hanoune, de l’esquerranós Partit dels Treballadors. Amb la resposta massiva d’ahir, el carrer algerià va demostrar que no es conforma amb la caiguda de Bouteflika. El pla per salvar el sistema sacrificant el seu símbol no ha funcionat.

Tunísia acull la cimera de la Lliga Àrab

Tunísia, l’únic país dels sacsejats per les revoltes àrabs del 2011 en què ha sobreviscut una transició a la democràcia, acull aquest cap de setmana la cimera anual de la Lliga Àrab. Està previst que hi assisteixin alguns dels principals líders de la regió, com el rei Salman de l’Aràbia Saudita; el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, i l’emir de Qatar, Hamad bin Khalifa al-Thani. En els dies previs la cimera ha estat envoltada de polèmica per la col·locació de grans cartells del rei saudita als carrers de la capital. De fet, diverses associacions de la societat civil es manifestaran contra les greus violacions de drets humans que es produeixen en bona part dels 22 països membres de l’organització panàrab. Tot i no figurar en l’ordre del dia oficial, un dels punts de debat centrals serà la possible reintegració a la Lliga Àrab de Síria, expulsada temporalment fa vuit anys.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF