OBSERVATORI DE L’EST

La Xina encara tem la ‘perestroika’

Novatex, la principal empresa privada russa d’extracció de gas, ja té la Xina com a principal accionista estranger. No falta qui creu que aquest matrimoni de conveniència l’impulsen un grapat d’afinitats naturals i de condicionants geopolítics. La Rússia de Putin es veu obligada a festejar i a jeure amb la Xina de Xi Jinping per neutralitzar el setge de les sancions occidentals després de la intervenció a Ucraïna i de l’annexió de Crimea. Dos capitalismes d’estat que col·laboren i, alhora, es miren de reüll. El de Moscou, de matriu soviètica i construït amb mecanismes mafiosos per la burocràcia administradora que va mutar en classe propietària durant el mandat de Gorbatxov. I el de Pequín, sorgit dels registres ultrapragmàtics dels successors de Mao, en ensumar-se la catàstrofe de l’URSS. Un capitalisme, el xinès, dels més salvatges que s’han conegut fins ara, capaç de desenvolupar-se sota banderes roges, estrelles de cinc puntes i falçs i martells. Des de fa 30 anys, la perestroika no ha deixat d’obsessionar la cúpula dirigent xinesa, des del pare de les reformes Deng Xiaoping fins a l’actual president Xi. I és que la història crea de vegades cruïlles, en l’espai i en el temps, amb capacitat de desencadenar tota mena d’esglais premonitoris. Això va passar la primavera del 1989. El 15 de maig, el mateix dia que Mikhaïl Gorbatxov arribava a Pequín en visita oficial, milers d’activistes ocupaven la plaça Tiananmen i posaven en escena un drama polític que culminaria en la tragèdia del 4 de juny, quan els tancs van irrompre a sang i foc. La notícia va ofegar dos esdeveniments cabdals, la mort de l’aitol·là Khomeini i, sobretot, el triomf de les candidatures independents patrocinades per Solidaritat en les eleccions parlamentàries de Polònia, les segones que sacsejaven l’Europa comunista. Les primeres havien estat precisament les del 26 de març d’aquell 1989 a l’URSS: aquells dies la cúpula del Partit Comunista Xinès havia contemplat horroritzada com al primer règim comunista li havien sortit profundes esquerdes. El Mur de Berlín va caure al cap d’uns mesos; el gener del 1990 el PCUS deixava de ser partit únic, i el 8 de desembre del 1991 l’URSS es dissolia.

Errors horrorosos

La cúpula xinesa es va jurar que allò, a ells, no els passaria. I mentre pressionaven la maquinària de producció capitalista no perdien de vista tot el que passava a Moscou i estudiaven per què havia passat. Seguint el catecisme del marxisme-leninisme, el primer error detectat va ser haver posat Gorbatxov de secretari general. Per a Pequín, era un home “dèbil” i un “revisionista” incapaç de liderar autèntiques transformacions sense sortir del comunisme. Aquesta és la versió més acceptada entre les elits xineses, però en corre una altra, sobretot entre els intel·lectuals: que l’URSS va caure sobretot perquè estava corcada per la corrupció. Aquest argument no agrada gens a la nomenklatura que envolta Xi Xinping perquè s’associa amb teràpies que només podrien aplicar-se amb més protagonisme de la societat en els afers públics. Però aquesta idea connecta massa amb la perestroika i provoca l’enrocament immediat dels que manen. ¿Donar protagonisme a la societat? ¿Tornar a contemplar bestieses com les de la Revolució Cultural de Mao o qui sap si un altre Tiananmen? No. Xi, potser emmirallant-se en Putin, aspira a encadenar mandats i qui sap si una presidència vitalícia. Tot plegat, reminiscències soviètiques.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF