Misc 04/05/2014

Vladímir Putin busca negociar des de posicions de força

El president rus vol influir al màxim sobre una Ucraïna federalitzada asimètricament

i
Llibert Ferri
3 min
Efusiva abraçada entre el president rus, Vladímir Putin, i l’excanceller alemany,  Gerhard Schröder, el 28 d’abril a Sant Petersburg.

PeriodistaPer què Putin encara no ha tancat la clau del gas a Ucraïna tot i l’escalada a les regions russòfones de l’est? Per què va dir divendres que donaria de marge fins al mes de juny per prendre una decisió sobre aquesta qüestió? Potser perquè si talla el gas als ucraïnesos -amença extensible a tot Europa- Putin s’estaria fonent bona part del marge que necessita per finalment negociar des de posicions de força.

La visualització de la diguem-ne contenció de Putin pel que fa al gas podria haver estat la seva efusiva abraçada amb Gerhard Schröder aquest 28 d’abril a Sant Peterburg, en la festa d’aniversari -feia 70 anys- de l’excanceller alemany. I és que Schröder influeix molt en el monopoli rus Gazprom des que el 2005 Putin el va col·locar a l’anomenat consell de vigilància del Nord Stream, la canonada submarina que fa arribar el gas rus directament a Alemanya.

Es tracta d’un negoci estratègic sorgit de denses complicitats que venien de lluny, d’abans i després de la caiguda del Mur, quan Matthias Warnig, agent de l’Stasi, i Vladímir Putin, home clau del KGB a la RDA, feien negocis en la penombra. Després que Warnig es convertís en gran empresari i Putin en president de Rússia, plegats van posar en marxa el projecte Nord Stream, beneït per Schröder. Angela Merkel ha volgut fer arribar la seva incomoditat per l’abraçada de Sant Petersburg de dimarts passat, perquè és el paper que li toca fer a la cancellera en plena escalada russa a Ucraïna. Però potser ja li va bé a Merkel que l’amistat Schröder-Putin faci d’exorcisme per allunyar pensaments perversos de les aixetes i canonades de Gazprom.

Invasió improbable

Putin no talla el gas ni tampoc és probable que arribi a envair i annexionar-se l’est i el sud d’Ucraïna, tot i l’escenificació bèl·lica. Acadèmics i empresaris ben informats de l’àrea russòfona fan preguntes clau que es responen elles mateixes: ¿Pot la debilitada economia russa incorporar unes regions que necessitarien una profunda -i conflictiva- reconversió industrial? ¿Li convé a Putin, des del punt de vista geoestratègic, tenir l’OTAN a frec de frontera, que és el que passaria en cas d’annexió?

A Putin li interessa una Ucraïna federalitzada i neutral, i així li va ser concedit per la UE i els EUA a la conferència de Ginebra. A més, el Kremlin sap que més del 74% de la població ucraïnesa russòfona s’oposa a l’ocupació i només un 11% voldria l’annexió. Però si Putin manté l’escalada és possiblement perquè aspira que Ucraïna es federalitzi amb el màxim d’asimetria i d’influència russa. Que seria la garantia per evitar una Ucraïna amb impuls democràtic i emergent econòmicament que pogués representar un referent per a les classes mitjanes urbanes russes enfrontades amb el putinisme.

A Putin aquest conflicte li està donant bons rèdits pel que fa al mercat interior: la demoscòpia oficial li atribueix un suport del 80%, mentre que el centre independent Levada reconeix que la popularitat del president ha arribat a un 60% impensable fa un any. Però, ¿fins quan Putin podrà mantenir la pressió? Algunes de les sancions imposades pels occidentals sembla que li fan pessigolles i hi ha qui recorda que el deute extern de Moscou, en no ser desorbitat -representa un 11% del PIB-, dóna marges de resistència.

Per això l’exministre alemany d’Exteriors Joschka Fischer planteja que l’única manera de dissuadir Putin és engegar una reconfiguració energètica de la UE que permeti prescindir de la dependència d’aquest 30% de gas provinent de Rússia. Potser aleshores Putin s’adonaria, de debò, que l’economia russa sí que depèn del 69% de les vendes de Gazprom al mercat europeu.

stats