Publicitat
Publicitat

Vertigen i incertesa

Els clams que acompanyen l'esclat popular a Kíev insisteixen a posar punt final a la Ucraïna soviètica i alhora culminar la frustrada Revolució Taronja del 2004. Les imatges que desprèn la revolta recorden Berlín 1953 i Budapest 1956, quan les servituds de la Guerra Freda feien témer el pitjor, que és el que va acabar arribant: els tancs soviètics per aplicar el principi de sobirania limitada. ¿És possible imaginar un drama equiparable a les portes de la sacralitzada i líquida Unió Europea? Precisament un dels components de la liquiditat dels temps és la incertesa. No saber cap on pot dur un vertigen sobtat com el de Kíev. Gosaria dir que Putin farà l'impossible tant per evitar la violència com perquè no se li escapi Ucraïna, que per ell és "terra russa". Però la UE -que és premi Nobel de la pau- tampoc es pot permetre abandonar una ciutadania que intenta expressar el seu europeisme, encara que Moscou amenaci de tancar l'aixeta del gas. Brussel·les ensenyarà el llautó si no fa res. Quedarà clar que la seva prioritat és cobrar els deutes al sud, més que no pas defensar els drets civils a l'est.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF