CANVI DE GOVERN A FRANÇA
Misc 02/04/2014

Valls s’estrena amb la promesa d’anar “més lluny” i “més ràpid”

Els Verds rebutgen formar part del nou executiu socialista

Carme Riera Sanfeliu
3 min

ParísTraspàs de poders tens ahir a Matignon. El primer ministre sortint, Jean-Marc Ayrault, i el seu successor, Manuel Valls, van reunir-se a la seu del govern per segellar l’arribada al capdavant de l’executiu del fins ara titular d’Interior. És vox populi que la relació entre els dos homes no és fluida, especialment des que Valls va començar a sonar ja fa mesos com a substitut d’Ayrault, que ha vist com la seva popularitat s’enfonsava tant com la del president, François Hollande.

Encaixada de mans davant els periodistes abans d’entrar a Matignon per entrevistar-se en privat durant vint minuts, i una breu declaració després, davant membres de l’antic gabinet. Valls va dir al seu predecessor que “pot estar orgullós del que ha fet”, però va afanyar-se a deixar clar que ell liderarà l’executiu “amb un full de ruta traçat pel president de la República” per anar “encara més lluny” i “més ràpid”.

El nou líder del govern francès, nascut a Barcelona, va dir que estava disposat a “respondre a la demanda de justícia social que les últimes eleccions municipals han fet amb tanta força”. En una frase que semblava respondre als que el critiquen per representar l’ala més liberal del partit, Valls va dir a Ayrault: “Vostè és... Nosaltres som dos socialistes, dos republicans, dos patriotes”, i va prometre “ampliar el bon treball fet els últims 22 mesos”.

El primer ministre sortint va destacar, al seu torn, que la “nova etapa que comença” implica “una tasca exigent però estimulant”. “Això que hem de fer és difícil i no hem acabat”, va alertar abans de desitjar a Valls “èxits, molta sort i tot el millor”. Ayrault va parlar d’un país desorientat que només tornarà al bon camí basant-se en un model social: “Hem conduït una política que permeti retrobar a França el seu lloc en el món, preservant el seu model social i republicà”. “Aquesta és l’única via a seguir”, va recordar.

Després d’esperar una bona estona que s’acabessin els aplaudiments per a Ayrault, que ja havia abandonat l’edifici juntament amb la seva dona, Valls va entrar al seu nou despatx, on l’esperava una tarda llarga de reunions. Havia de perfilar els membres del seu govern, que ha d’anunciar avui. El primer ministre va dedicar gran part de la jornada a reunir-se amb la direcció dels Verds, que al vespre van anunciar que rebutgen formar part del nou executiu, segons va avançar Le Monde. Tot i que una majoria de diputats del seu grup parlamentari acceptaven que el partit formés part del nou executiu, la direcció va alertar que si algun dels seus membres accepta encapçalar un ministeri serà expulsat, ja que les idees de Valls “no són la resposta adequada als problemes dels francesos”, citava el rotatiu francès.

Ségolène Royal al govern?

Les apostes sobre les noves cares de l’executiu donen per feta l’entrada de l’excandidata a la presidència Ségolène Royal, exdona d’Hollande i mare dels seus quatre fills. Segons Le Parisien, podria ser la nova titular d’Educació. Diversos mitjans indiquen que el ministre d’Exteriors, Laurent Fabius, i el de Defensa, Jean-Yves Le Drian, mantindrien els càrrecs. Un dels grans interrogants és la ministra de Justícia, Christiane Taubira. La responsable de tirar endavant el matrimoni homosexual podria ser substituïda per l’alcalde sortint de París, Bertrand Delanoë.

La CE exigeix a París els objectius de dèficit

La Comissió Europea i l’Eurogrup van tenir ahir un primer missatge per al nou govern francès, un record de quina ha de ser la seva prioritat per a Brussel·les: accelerar les reformes i complir amb el dèficit. El president Hollande va reclamar ahir més temps per assolir l’objectiu, posant sobre la taula les seves promeses de reformes i retallades. Des d’Atenes, el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va respondre que les aprovi ja, “encara que sigui dur a curt termini”. Amb una taxa d’atur per sobre de l’11%, França té un dèficit del 4,3% del PIB, dues dècimes més del que reclama Brussel·les.

stats