D'un anunci al 'New York Times' a la pobra cobertura d'Al-Jazira: 5 maneres d'explicar què passa a Istanbul

BarcelonaSi una cosa han denunciat els manifestants concentrats al parc Gezi i la plaça Taksim d'Istanbul, a més de les càrregues policials, és el silenci informatiu dels mitjans turcs. Una censura atribuïda al control que exerceix el govern islamista moderat de Recep Tayyip Erdogan sobre la premsa i la televisió. Les protestes es van fer sentir ja divendres passat gràcies a una cadena de correus electrònics, tuits i missatges a Facebook sobretot d'estudiants concentrats al parc Gezi. "Necessito compartir una cosa amb vosaltres, espero que ho llegiu i us n'adoneu que estem passant per un moment difícil a Turquia. Necessito el suport emocional dels vostres bonics cors", feia arribar llavors a l'ARA una jove turca. "Si us plau, ajudeu-nos a escampar la notícia arreu del món. Necessitem tot el vostre suport", deia una altra cadena de missatges en què es demanava citar els grans mitjans de comunicació quan s'informava per Twitter.

En contrapartida, Erdogan ha començat una batalla contra aquesta xarxa social. Va culpar primer Twitter d'orquestrar les protestes, i aquest dimecres la policia ha detingut 29 persones a la ciutat costanera d'Esmirna per "incitar els disturbis i publicar propaganda" a través de Twitter. Però tant la premsa regional com la internacional no han silenciat l'aixecament de Gezi, cadascuna a la seva manera. Fem un repàs del ventall d'enfocaments:

1. 55.000 dòlars per a una plana de publicitat al 'New York Times

El diari nord-americà va trigar més de 24 hores a informar de les primeres grans càrregues policials a Istanbul, però des de llavors ha seguit diàriament les protestes. El govern d'Erdogan és un aliat clau tant per als Estats Units com per a l'OTAN, cosa que ha fet que la Casa Blanca hagi seguit cautelosament els esdeveniments. De fet, el vicepresident nord-americà, Joe Biden, ha demanat tot just aquest dimecres a l'executiu turc que respecti el dret de l'oposició a expressar-se.

Però la veu de l'oposició turca ja s'ha pogut sentir als Estats Units. Gràcies a una iniciativa 'online' de 'crowdfunding' s'han aconseguit fins a 55.000 dòlars per publicar aquest dimecres un anunci de plana sencera al diari 'New York Times' titulat "Què està passant a Turquia?". Fins a 1.300 persones d'arreu del món han col·laborat perquè es publiqués la plana de publicitat, on s'assenyala que "milions de ciutadans turcs s'han sentit indignats per la reacció violenta del seu govern a una protesta pacífica que tenia com a objectiu salvar el parc Gezi d'Istanbul".

2. Dues visions oposades de la CNN

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Un dels primers mitjans internacionals a trencar el silenci de les càrregues policials a Istanbul va ser la cadena nord-americana CNN, que des de llavors ha seguit amb detall tots els esdeveniments a la plaça Taksim. No feia el mateix, però, la seva homòloga a Turquia: "Mentre la gent era reprimida a Taksim, la CNN turca emetia un documental de pingüins... i les cadenes privades programes de cuina. Si els mitjans turcs tenien molt poca credibilitat, ara no els en queda gens", explica Burcu Karacas, cap de política del diari 'Milliyet'.

3. El règim sirià, encantat amb les manifestacions

La televisió estatal siriana ha fet una cobertura extensa de les protestes. Ha aprofitat el moment de debilitat del president turc per atacar-lo en una època de relacions molt tenses. Ankara ha donat protecció a bona part de les forces rebels, que han utilitzat territori turc per entrenar-se i rearmar-se. Els mitjans del règim han descrit aquests dies Erdogan com un home "extremista i feixista". El diari del partit d'Al-Assad, 'Al-Baath', acusava el primer ministre d'"arrogant" i assegurava que les protestes han posat de manifest els intents d'Erdogan de guanyar pes regional apel·lant al sentiment islamista. De fet, Damasc ha recomanat als seus ciutadans no viatjar a Turquia –un avís xocant si es té en compte la situació que viu Síria.

4. Al-Jazira creu que s'estan calmant les protestes

Coneguda internacionalment per haver cobert al detall la Primavera Àrab, l'aixecament turc, en canvi, ha passat de puntetes a la redacció qatariana d'Al-Jazira. Si bé ha seguit les manifestacions, el mitjà pèrsic s'ha afanyat a dir que la situació tornava a la calma quan a la ciutat turca encara continua el pols amb la policia.

5. Pols a la deriva islamista de Turquia, l'enfocament europeu

Per la majoria de mitjans europeus, les protestes demostren una cosa: el pols entre els joves seculars i la deriva islamista del govern d'Erdogan. A Alemanya, país d'arribada d'una part important de població turca, els mitjans han destacat que les protestes són una cosa de joves. "La generació de joves d'entre 25 i 35 anys s'estan rebel·lant contra l'antic sistema turc i la tradició otomana de governs autoritaris", destacava 'Die Welt'.

El conservador francès 'Le Figaro', al seu torn, destacava que les protestes han posat de manifest "la deriva autoritària dels musulmans conservadors". El diari de centreesquerra 'Libération' puntualitzava que les manifestacions mostren que les societats "no estan preparades per acceptar la camisa de força islamista que destrueix les seves àrees de llibertat". Això és una "lliçó per a Erdogan però també per a tots els règims que, des d'Egipte fins al Marroc o Tunísia, patrocinen l'islam més despòtic".