Test electoral al govern quebequès

Mont-realEl 4 de setembre del 2012 Pauline Marois es va convertir en la primera dona a ocupar el càrrec de primera ministra del Quebec. Però l’eufòria del Partit Quebequès (PQ) per haver recuperat el poder després d’una dècada de govern liberal es va veure frenada en no haver aconseguit una majoria per governar amb comoditat.

Així, dinou mesos després, Marois va tornar a cridar a les urnes els habitants del Quebec a la recerca d’una majoria que li permeti aprovar els pressupostos -no han rebut el suport de cap altre partit a l’Assemblea Nacional- i el projecte estrella de la legislatura, la Carta de la Laïcitat. La proposta s’inclou en un gir de reafirmació identitària basat en els principis de laïcitat i igualtat home-dona com a valors quebequesos fonamentals.

El punt més polèmic d’aquesta carta és la prohibició dels símbols religiosos en la indumentària dels treballadors públics. De fet, malgrat que el PQ ha sumat simpaties entre grups feministes i nacionalistes, per raons diferents ni el Partit Liberal del Quebec (PLQ), ni la Coalició Avenir Quebec (CAQ), ni Quebec Solidari (QS) han donat suport al projecte. Així, la batalla electoral al Quebec es lliura sobretot en les circumscripcions de vot més variable i que acaben decidint el partit majoritari a la cambra. De resultes del domini britànic, el sistema d’escrutini és de tipus uninominal majoritari: el territori es divideix en circumscripcions electorals i el candidat més votat esdevé el seu diputat a l’Assemblea. Això facilita l’existència de forts bastions, com els del PLQ a l’oest de Mont-real o els del PQ a les regions.

La laïcitat i el no al referèndum

El tema d’aquesta campanya ha estat inevitablement l’economia i l’ocupació, una preocupació constant sobretot a les regions amb més atur. Mentre que el PQ en fa culpable l’herència rebuda, els liberals i la CAQ han promès la creació de centenars de milers de llocs de treball. Tot i això, el govern Marois preveia ser el timoner d’aquesta campanya amb la Carta de la Laïcitat, un cop d’efecte dirigit a aglutinar la població francòfona. En canvi, la primera ministra ha evitat parlar d’un tercer referèndum sobre la independència, una qüestió que divideix l’electorat francòfon i que dóna munició al camp federalista.

L’aterratge en política del magnat de la premsa Pierre Karl Péladeau, el fitxatge estrella del PQ, ha sacsejat el panorama electoral en tots els sentits, després que es declarés partidari del projecte sobiranista i es negués, al mateix temps, a desprendre’s del seu imperi mediàtic. Però aquest episodi no ha estat l’únic que ha enrarit l’ambient de campanya. Durant l’últim mes, Pauline Marois i Philippe Couillard, líder del PLQ, s’han llançat acusacions de finançament il·legal i de vincles amb la indústria de la construcció -una investigació en mans de la comissió Charbonneau-, i el líder liberal ha hagut de reconèixer que va ingressar diners en un paradís fiscal després que ho fes públic Radio-Canada. Segur dels seus càlculs electorals, el partit de Marois es va llançar a la campanya amb un avantatge clar sobre les altres formacions. Però en la recta final s’ha girat la truita i la intenció de vot pel candidat liberal se situa més d’un 10% per sobre del PQ, segons els últims sondejos. La batalla electoral es dibuixa, així, com una aposta d’alt risc de la primera ministra per reafirmar la seva continuïtat.

Les principals cares visibles de les eleccions del Quebec

Pauline Marois

Pauline Marois (Ciutat de Quebec, 1949) és la líder del Partit Quebequès (PQ). Ha estat la primera dona en el càrrec de primera ministra del Quebec. Militant del PQ des de jove, Marois va ser ministra de la Condició Femenina en el govern de René Lévesque.

Philippe Couillard

Philippe Couillard (Mont-real, 1957) és el líder del Partit Liberal del Quebec (PLQ). Neurocirurgià de professió, fa una dècada que és en el món polític, va ser ministre de Sanitat i Serveis Socials amb Jean Charest i presideix el partit des del març del 2013.

Françoise David

Françoise David (Mont-real, 1948) és una coneguda militant dels moviments socials, feministes i altermundistes. Juntament amb Andrés Fontecilla (Xile, 1967), un antropòleg exiliat de la dictadura de Pinochet, és portaveu de Quebec Solidari (QS).

François Legault

François Legault (Sainte-Anne-de-Bellevue, 1957) és un home de negocis i cofundador de la companyia aèria Air Transat. Tot i que va ser ministre d’Indústria i Comerç pel Partit Quebequès, va fundar i presideix la Coalició Avenir Quebec (CAQ) des del 2012.