IMMIGRACIÓ
Misc 03/06/2013

Suïssa debat restablir controls fronterers amb Europa

El govern limita els permisos de treball de ciutadans comunitaris

Raphael Minder
3 min

The New York Times / Basilea (Suïssa)Carolina Porta Nova, de 19 anys, somniava ser professora al seu país natal, Portugal. Però l'espiral de recessió, retallades en educació i l'increment de l'atur fins a un 40% entre els joves van acabar amb els seus projectes.

Per això l'octubre passat Porta Nova es va traslladar a Suïssa, on va trobar feina ràpidament com a assistenta domèstica. Un país amb una salut econòmica relativament bona s'ha convertit en un pol d'atracció de ciutadans de la Unió Europea que busquen feina, sobretot procedents de països del sud. "No puc pensar en un futur feliç per als professors a Portugal", diu Porta Nova.

La jove portuguesa se suma als 79.000 immigrants que van instal·lar-se l'any passat a Suïssa, tot i no ser un estat membre de la Unió Europea. L'estat alpí ha vist augmentar un 14% el nombre de residents estrangers en els últims cinc anys, un augment que ha encès algunes alarmes.

Després d'una creixent pressió popular i política, el govern suís ha acceptat aquest mes introduir noves clàusules i restriccions als permisos de treball per als ciutadans de la UE. El partit d'extrema dreta Unió Democràtica del Centre està pressionant ara per celebrar un referèndum sobre la immigració, que podria portar a restablir els controls fronterers amb la UE per primera vegada en els últims cinc anys.

Els suïssos no són els únics que recelen de la nova onada migratòria. La crisi econòmica, l'auge de partits ultranacionalistes i l'adhesió d'estats membres molt més pobres, com Romania i Bulgària, al lliure mercat de treball europeu amenacen com mai el tractat de Schengen, que va eliminar la majoria de les fronteres interiors a Europa el 1995.

El govern britànic ha proposat facilitar els passos per deportar alguns estrangers, Dinamarca va reimposar els controls fronterers fa dos anys i Espanya ha demanat recentment contractes de treball als romanesos, davant l'augment del nombre d'immigrants, contra el compromís previ de donar-los lliure accés.

Això marca una nova tendència entre els països de la UE en crisi després d'una dècada de compartir el benestar. La decisió de Suïssa, en particular, ha suscitat retrets de Catherine Asthon, cap de la diplomàcia europea, que alerta que les restriccions "ignoren els grans beneficis que la lliure circulació de persones ha aportat tant als ciutadans de Suïssa com de la UE".

En qualsevol cas, malgrat la creixent resistència a la immigració, per a la majoria dels treballadors europeus, el mercat de treball comú no ha complert amb les seves expectatives, i encara menys en un moment de dificultats. Només un terç dels estrangers de la UE procedeixen d'altres estats membres, cosa que equival a 12,8 milions de persones d'una població total de més de 500 milions, segons dades d'Eurostat del 2011.

Aquest percentatge relativament baix suggereix que "la lliure circulació de persones és una llibertat fonamental de la UE que, irònicament, només ha funcionat a la pràctica per als que són econòmicament actius", diu José María de Areilza, professor de dret de la UE d'Esade. La resta, afegeix, "s'han enfrontat a tot tipus de limitacions dels estats membres per evitar que ciutadans d'altres estats membres canviïn de país per beneficiar-se de prestacions socials".

Simoneta Sommargua, ministra de Justícia suïssa, diu que les quotes "no són un acte d'enemistat amb la UE", sinó una manera d'afrontar la creixent fractura entre la robusta economia Suïssa i la complexa situació d'alguns països, amb "taxes d'atur desorbitades". Per la ministra, "cal enviar el missatge als ciutadans europeus que el nostre mercat de treball no és il·limitat".

stats