El cas Snowden tensa encara més la corda entre els EUA i Rússia

Barcelona.Les relacions russo-americanes no havien estat tan deteriorades com ara des que fa cinc anys va esclatar la guerra entre Rússia i Geòrgia. Però, com apuntava ahir el periodista del New York Times Mark Landler, la disputa per Snowden és només l'enèsim símptoma d'una relació que no funciona. Els líders d'aquestes dues potències no s'entenen. Ni sobre la posició a prendre en la guerra de Síria, ni sobre el nou president iranià, ni sobre el desarmament nuclear. "Per Washington, el règim autoritari rus és el principal obstacle per a unes bones relacions; per Moscou, és la intrusiva política exterior nord-americana", diu Dmitri Trenin, director del Carnegie Moscow Center.

El 'reset' que mai va arribar

Putin ha congelat l'acostament iniciat sota el mandat de Medvédev

El retorn de Vladímir Putin a la presidència russa a principis del 2012 va accelerar la rivalitat. L'exagent del KGB va escombrar el llegat del seu predecessor, Dmitri Medvédev, que havia intentat acostar posicions amb l'administració nord-americana. El 2009 Medvédev i Obama van acordar durant una cimera del G-20 a Londres que farien un reset . L'acord va tenir la seva representació més teatral en una escena mil·limetrada, perquè en gaudissin les càmeres, en què l'aleshores secretària d'Estat, Hillary Clinton, i el ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov, premien literalment un botó on es llegia reset . L'escenificació va acabar sent un gag. Els nord-americans van escriure malament la traducció al rus de reset . Per culpa d'una síl·laba de menys, en lloc de reiniciar el botó convidava a sobrecarregar les relacions. "No deixaré que ens feu això, ho prometo!", va dir Clinton quan el seu homòleg va fer-li notar l'error. I van prémer el botó. Quatre anys després sembla que la mala traducció s'ha imposat.

"El fracàs del diàleg entre els Estats Units i Rússia és un problema molt greu per a tots dos", expliquen en un article conjunt al New York Times els experts en relacions russo-americanes Matthew Rojansky i Nikolas Gvosdev. "No cal que Putin i Obama es facin amics. Però necessiten mostrar que els importa la relació, posar fi a cercles destructius de provocació i treballar plegats -defensen-. Són actors claus en les regions de l'Atlàntic Nord i de l'Àsia-Pacífic, i això fa que la seva capacitat per treballar en reptes globals com ara el canvi climàtic, les amenaces en ciberseguretat i una potencial pandèmia sigui única".

L'amenaça nuclear

Moscou es resisteix a aplicar l'acord de reduir l'arsenal

"Amb el cas Snowden, les relacions han tocat fons i amenacen d'enfonsar un dels pilars del segon mandat d'Obama: el desarmament nuclear", explica a la revista Foreign Policy el periodista expert en seguretat nacional i política exterior nord-americana John Hudson. Parlant des de la Porta de Brandenburg fa dos mesos, Obama va tornar a posar sobre la taula aquest debat. En un missatge dirigit especialment a Rússia, el president va recordar que els Estats Units estaven disposats a reduir un terç l'arsenal nuclear mundial. La resposta de Moscou va ser ràpida. "No ens podem prendre les seves paraules seriosament", va respondre el vice primer ministre, Dmitri Rogozin, fent gala de la desconfiança pròpia de la Guerra Freda que torna a governar la retòrica russa davant els Estats Units. El govern de Putin, doncs, no sembla interessat tampoc a reobrir aquest capítol en les relacions bilaterals. D'aquesta manera, el president rus tanca una altra de les portes obertes per Medvédev, que el 2010 va signar amb Obama el pla Start, pel qual acordaven reduir el nombre de caps nuclears a un màxim de 1.550 i el de llançadors desplegats en punts estratègics fins als 700. Putin segueix considerant una amenaça l'escut antimíssils que els nord-americans tenen instal·lat a Europa apuntant cap a Rússia.

Síria, paràlisi total

Rússia segueix donant suport al règim d'Al-Assad

Si el control de l'arsenal nuclear és el primer punt en la llista d'Obama en la seva relació amb Putin, el segon és Síria. I aquí, com en la resta, tampoc hi ha resultats. Moscou rebutja abandonar el seu suport al règim de Baixar al-Assad i el conflicte segueix estancat. "Putin va acceptar la idea d'una conferència de pau però la incapacitat d'Occident de reunir l'oposició l'ha bloquejada -explicava ahir el director del Centre per la Reforma Europea, Charles Grant-. Reunir l'oposició és complicat perquè està perdent, un fet que -segons les autoritats americanes- es deu al suport rus al règim", conclou.

Els orfes com a víctima

Moscou va prohibir l'adopció de russos als EUA

Un dels punts més àlgids de la confrontació entre els dos països ha tingut com a víctima col·lateral molts orfes russos. El Kremlin va prohibir al desembre a ciutadans nord-americans adoptar nens russos, tallant en sec processos pràcticament tancats en què només faltava que els pares anessin a buscar la criatura. En un pols en què s'ha acabat imposant l'ull per ull, aquesta va ser la resposta a la llista negra que va aprovar el Congrés dels Estats Units de russos acusats de violar els drets humans. En concret, són alts funcionaris i empresaris sospitosos d'estar involucrats en la mort de l'advocat Serguei Magnitski fa tres anys en una de les presons més dures de Rússia. Havia destapat una extensíssima xarxa de corrupció i va ser empresonat sense judici, acusat d'un crim que no va cometre, i va morir per falta d'assistència mèdica.

El seu cas ha portat molts activistes a fer notar que Putin no defensa igual tots els espies . Ha protegit Snowden, responsable de destapar les vergonyes dels EUA; i molts l'acusen de deixar morir Magnitski, que va deixar-se la pell per fer públic un dels casos de corrupció més grans de la història de Rússia.