Rússia lluita per mantenir-se sòbria

MoscouMoscou es prepara per a les festes de Cap d’Any i l’administració de la capital russa ja ha anunciat que es repetirà la prohibició de vendre begudes alcohòliques a prop dels llocs on es prevegi una gran concentració de gent. Aquesta limitació se suma a altres normes que al principi van xocar molt a la societat russa i que en pocs anys han fet canviar radicalment el paisatge de Moscou i d’altres ciutats: no es poden beure begudes alcohòliques obertament al carrer o al metro, oficialment no se’n poden comprar després de les onze de la nit (als bars i restaurants, sí), no se’n poden vendre als quioscos, i ja no és tan fàcil comprar sense recepta bàlsams, xarops o altres medicaments que continguin alcohol.

Les festes a Rússia s’associen amb trobades i brindis obligatoris que segueixen tot un codi determinat de dedicatòries: pel motiu de la trobada, pels pares, per l’amor... Es comença el brindis amb za (la preposició per ) seguida del motiu que fa alçar la copa. L’expressió nazdarovie, tan popular entre els estrangers, no s’utilitza per brindar, sinó que és una mena de de res en alguns contextos.

Hi ha també tot un seguit de normes importants que cal respectar: no es poden fer xocar les copes o els gotets quan es recorden els morts, no es pot deixar una ampolla buida damunt de la taula i no es pot beure una copeta d’alcohol fort en companyia sense brindar amb la resta.

Des dels anys setanta la televisió russa emet cada nit de Cap d’Any la mateixa pel·lícula, Ironia sudbà ( Ironia del destí ), una història en la qual el protagonista, després d’haver anat amb els amics a la bània (casa de banys i saunes), viu una nit de 31 de desembre de confusió etílica a Leningrad pensant-se que és a Moscou. Cap d’Any, aniversaris, tot tipus de festes patriòtiques o professionals, o celebrar una compra gran -una acció que en rus té un verb especial i tot, obmit (rentar per tot arreu)- són alguns dels infinits motius per reunir-se i beure en bona companyia. La gent també beu per fugir de les preocupacions, i el problema de veritat arriba quan se n’abusa o quan s’entra en la fase en què no es pot parar de beure durant uns quants dies seguits.

Un tòpic que resulta cert

Rússia té fama de ser un país on es beu molt i les estadístiques ho corroboren, però en els últims anys s’ha constatat un descens en el consum d’alcohol. Segons les dades del 2016 de Rospotrebnadzor (l’agència federal que vetlla pel benestar de la població), mig milió de persones moren anualment a Rússia abans d’hora per haver abusat de l’alcohol, que és la causa de la mort del 30% dels homes i del 15% de les dones. L’Organització Mundial de la Salut situa Rússia en quart lloc per consum d’alcohol fort el 2016, amb una mitjana de 12 litres per persona a l’any -fa tres anys era de 15-, després de Lituània, Bielorússia i Letònia.

Des de fa un temps, però, a Rússia es promou l’anomenat “estil de vida saludable”, en què cuidar-se, fer esport, beure poc o gens i no fumar està ben vist i es fan campanyes com la de Rússia Sòbria, un projecte federal per combatre i prevenir les addiccions a través de xerrades, activitats als centres educatius i competicions esportives. Rússia Sòbria és l’autora del rànquing de regions segons el consum d’alcohol.

Segons aquest llistat, les repúbliques musulmanes del Caucas Nord de Txetxènia, Ingúixia i el Daguestan són les regions on es beu menys. A Txetxènia, per exemple, fins i tot és difícil trobar begudes alcohòliques als establiments públics. Les regions que beuen més, segons aquesta llista, i que ja han expressat el seu descontentament perquè creuen que Rússia Sòbria calcula d’una manera subjectiva, són Buriàtia -a Sibèria-, Magadan i la Regió Autònoma dels Nenets, al nord.

A Rússia es beu cervesa, vi, xampany rus i la beguda forta més assequible és el vodka, però també agrada molt el conyac, els licors de fruita i, si la butxaca ho permet, el whisky i la ginebra. Els experts diuen que les begudes ara són de més bona qualitat que abans però també hi ha tota una cultura d’alcohols casolans i clandestins i de productes de perfumeria, i aquest món paral·lel és el que s’escapa de les estadístiques del ministeri de Sanitat, que asseguren que el consum d’alcohol a Rússia ha disminuït perquè han baixat les vendes oficials.

Ara fa un any es va viure l’episodi més fatídic relacionat amb l’alcohol de la història postsoviètica de Rússia quan una vuitantena de persones van morir a Irkutsk, a Sibèria, per haver begut una loció de bany d’una fragància d’arbust espinós que contenia una substància altament tòxica.

De cara a la celebració del Mundial de futbol del 2018, s’ha discutit la possibilitat de tornar a instaurar els coneguts durant l’època soviètica com a “centres d’assistència antialcohòlica”, unes institucions que depenien del ministeri de l’Interior on la policia podia portar la gent en estat d’embriaguesa que trobava pel carrer fins que els passés la borratxera. Aquests centres eren especialment útils a l’hivern, quan és més fàcil caure per la neu o pel gel i quedar-se congelat, però es van eliminar el 2011. Finalment el ministeri de Sanitat ha decidit que no se n’ocuparà i que cadascuna de les 11 ciutats amfitriones del Mundial faci el que vulgui.