Qui voldria compartir centenars de quilòmetres de frontera amb un grup com l’Estat Islàmic (EI), que vol esborrar les fronteres del Pròxim Orient? Qui voldria ser acusat de passivitat davant d’una massacre com la que s’està gestant a Kobane? Qui voldria posar en risc les relacions amb els EUA quan demanen ajuda? Qui s’atreviria a posar-se en contra una part significativa de la seva població i dels seus veïns? Ningú, oi? Això vol dir que si -fins ara- Turquia no ha intervingut de manera més activa contra l’EI ha de ser o bé perquè està esperant el moment òptim per fer-ho o bé perquè calcula que, ara per ara, no pot assumir-ne els riscos: guerra regional, atemptats al seu territori, armar enemics, etc. Faci el que faci el govern turc queda clar que haurà d’escollir entre una opció dolenta i una de pitjor i que cap estarà exempta de riscos.
