Misc 18/12/2013

Putin tempta Ucraïna amb una rebaixa dràstica del preu del gas

Moscou promet a Kíev que li comprarà deute públic

Ana Lázaro Bosch
3 min

KíevEl president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu homòleg ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, van firmar ahir a Moscou fins a catorze acords diferents. Una prova, segons el dirigent rus, que Kíev "és un aliat estratègic, al marge de qualsevol dubte".

A partir del primer dia de gener del 2014, Moscou vendrà el gas a la companyia ucraïnesa Naftogaz a 208 euros el metre cúbic, és a dir, 109 euros menys del que paga actualment. L'acord també permetrà estendre els terminis de pagament, una concessió que donarà un cert alleujament a les arques de l'empresa estatal, que havia acumulat importants retards.

Moscou també ha promès comprar bons a llarg termini per un total d'uns 10.900 milions d'euros. Això permetrà injectar líquid en un país que està al límit de la fallida, amb l'economia en recessió, el deute públic en augment i la reserva de divises estrangeres gairebé esgotada. El president Vladímir Putin ha justificat aquest rescat a Kíev "per les dificultats de l'economia ucraïnesa".

A canvi de què?

La plaça de la Independència es va omplir ahir de gent indignada. "[Ianukóvitx] ha venut el país a Moscou, això és un desastre", comentava un metge que treballa com a voluntari a la plaça, epicentre de les protestes des de fa gairebé tres setmanes. "Estic espantada, ara estem sota el poder d'un boig que ens vol fer tornar als temps de la Unió Soviètica", comentava una estudiant.

Des de la tribuna, l'oposició volia saber quin serà el preu a pagar. El líder del partit UDAR, Vitali Klitxkó, denunciava: "Volem saber què ha promès Ianukóvitx a Putin per aconseguir aquests diners". I afegia: "Fonts ben informades ens diuen que ha compromès els nostres béns, les nostres indústries estratègiques: l'aeronàutica, l'energia i fins i tot les telecomunicacions. Exigim informació".

En un posat més irònic, el líder del partit de l'ex primera ministra empresonada, Iúlia Timoixenko, va convidar el president Ianukóvitx a quedar-se a Moscou. "No necessitem un president que primer ens roba i després entrega el nostre país a un altre", va dir Arseni Iatseniuk. "Que es quedi a Rússia!", deia, una proposta que els manifestants van aplaudir amb entusiasme.

L'oposició també sospita que aquests acords amaguen el futur ingrés d'Ucraïna a la Unió Duanera que encapçala Moscou i de la qual formen part Bielorússia i el Kazakhstan. Però el president Putin ha dit que no hi haurà contrapartides: "Us vull cridar l'atenció sobre el fet que aquestes ajudes no estan condicionades". El mandatari rus va insistir que ni tan sols s'havia discutit sobre aquest tractat.

Però els economistes consideren aquestes ajudes com un "rescat" econòmic. Segons Ígor Burakovski, "amb aquests acords Ucraïna ha perdut la independència financera perquè Rússia s'ha convertit en el seu principal creditor". Els experts també creuen que la magnitud d'aquestes ajudes no pot significar només una "forma d'agraïment" per no haver firmat l'Acord d'Associació amb la UE. "En un futur, veurem més coses", diu un diplomàtic pròxim a la Comissió Europea.

El 21 de novembre passat, el president Ianukóvitx va suspendre la firma del tractat amb la Unió Europea sota la pressió de Moscou, que amenaçava amb sancions econòmiques. Ja fa, doncs, 26 dies que a la plaça de la Independència els manifestants protesten contra aquesta decisió, i no semblen disposats a marxar: "Ens quedarem fins que ens escolti, no ens pot ignorar", exclamava un dels protestants.

stats