Misc 03/08/2014

¿Produït a Israel o als territoris ocupats?

Una campanya vol que la producció a les colònies pagui aranzels

Marta Rodríguez Carrera
3 min
Una dona exhibint una pancarta que equipara Israel amb l’apartheid i demana boicot, en una protesta a Brussel·les.

BarcelonaScarlett Johansson va ser sense voler i de franc la imatge dels col·lectius a favor del boicot d’Israel. L’actriu va preferir cedir la seva fama a una empresa de refrescos ubicada en un assentament jueu que continuar sent ambaixadora de l’ONG Oxfam. La polèmica va servir per donar visibilitat a un corrent global i molt actiu que aposta per castigar Israel per les seves violacions dels drets dels palestins i del dret internacional.

Mentre la ciutadania i les xarxes socials bullen, la comunitat internacional manté la cautela, amb tèbies condemnes pels assassinats de nens i dones però sense fer més passos que la via diplomàtica. Seria eficaç un boicot, com el que la racista Sud-àfrica va patir als anys 80?, tal com, per exemple, exigeix el moviment global BDS (Boicot, Desinversió i Sancions)? “Només funciona si hi ha consens”, respon el president de l’Institut Català Internacional de la Pau, Rafael Grasa. No és el cas. La Unió Europea i els Estats Units mantenen Israel com a soci preferent que permet als productes israelians exportar-se sense aranzels, tot i que s’exclouen dels beneficis les colònies jueves, no reconegudes internacionalment.

Grasa apunta que hi ha “altres instruments, com les clàusules de condicionalitat”, que la UE no ha aplicat mai a Israel i que preveuen sancionar les exportacions si hi ha una violació dels drets humans. Hi ha altres formes de pressió que, a diferència de les crides al boicot, sí que tenen més unanimitat i s’encaminen a “guanyar la batalla moral”, com assenyala el responsable de polítiques euromediterrànies de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Pol Morillas. Són molts els organismes que advoquen per implantar l’etiquetatge que identifiqui els productes que provenen d’indústries o terrenys dels assentaments.

Més cost per a l’ocupació

Es tracta “d’augmentar la factura de l’ocupació, que ara per ara no té cap cost ni polític ni econòmic per a Israel”, assenyala un coneixedor de les negociacions que organitzacions pels drets humans estan ultimant amb responsables de Brussel·les per publicar una guia d’etiquetatge que està “preparada” i només falta consensuar “quan” s’imposa. De fet, la UE preveu la identificació però continuen passant productes dels assentaments il·legals amb el genèric d’Israel.

La mesura, apunten des d’ONG, no tan sols donaria “al consumidor europeu la llibertat de triar o no el producte”, com es fa per exemple amb l’etiquetatge del comerç just, sinó que serviria per “reforçar la societat civil israeliana a favor de la pau i els drets humans” i dels col·lectius crítics amb els colons i les empreses en assentaments, que gaudeixen de beneficis fiscals, socials i d’una legislació mediambiental més laxa. Són veus crítiques perquè el pressupost premiï l’ocupació en detriment d’Israel.

A més, els principals interessats d’aquest etiquetatge identificador són els productors israelians o els seus intermediaris, ja que, a falta de projeccions de quin seria l’impacte quan entrés la mesura o quin volum de negoci representen els assentaments, veuen ja com les exportacions se’n ressenten. Sense anar més lluny, en un any les vendes de productes made in Israel han caigut un 30% en un any. Darrere del canvi de consum hi ha una campanya de les organitzacions no governamentals per conscienciar no tan sols els compradors britànics sinó també els grans supermercats perquè prescindeixin de productes israelians.

Who Profits [Qui se n’aprofita] és un centre d’investigació nascut de l’àrabo-israeliana Coalició de Dones per la Pau, que examina i fiscalitza les indústries que es beneficien de l’ocupació i informa d’on es manufacturen els seus productes i qui en són els socis.

stats