No és difícil entreveure en la resolució del Tribunal Europeu dels Drets Humans els equilibris entre la necessitat de justícia i la prudència que comporten els interessos d'estat. Per curar-se en salut, els jutges d'Estrasburg consideren "ben fonamentades" les acusacions de l'estat rus contra Khodorkovski. Però tot seguit, assenyalant que haver posat Khodorkovski dins una gàbia durant el judici o bé haver-lo empresonat a Sibèria són fets abusius que atempten contra els drets de la persona representa, el Tribunal -es miri com es miri- reconeix els condicionants polítics del cas. Un procés que, segons la resolució, ha estat "no equitatiu", uns mots celebrats per Karinna Moskalenko, l'advocada de l'exmagnat. Em consta que la fermesa de Moskalenko ha pogut més que les amenaces d'inhabilitació a què ha estat sotmesa pel règim. De la mateixa manera que la valentia d'una altra dona, la funcionària judicial Natàlia Vassilieva, va permetre que els mitjans de comunicació sabessin com la sentència del segon judici a Khodorkovski s'havia fet a mida del Kremlin. Si Putin confiava a impedir la llibertat de Khodorkovski, prevista per al 2014 amb noves acusacions -fins i tot d'assassinat-, la tocada de crostó d'Estrasburg farà que s'ho pensi dos cops.
