Les claus
Misc 09/12/2013

Un guerra silent pel control del Pacífic

La disputa per uns illots és la punta de l'iceberg d'un enfrontament més gran entre Washington i Pequín

David E. Sanger
4 min

The New York Times / WashingtonEn un moment en què el president dels EUA, Barack Obama, ha decidit prioritzar noves formes de conflicte -de les armes cibernètiques als avions no tripulats- l'enfrontament per un illot al mar Oriental de la Xina és com tornar a la Guerra Freda. Tot d'una, flotes navals i patrulles aèries són a l'ordre del dia d'un xoc silent entre Washington i Pequín, que l'administració Obama tem que vagi a més i faci descarrilar els plans per plantar cara al poder creixent de la Xina sense enfrontar-s'hi obertament.

Com en la Guerra Freda, la disputa territorial sembla una excusa en la lluita per determinar qui serà el principal actor -el més influent- en aquesta vasta regió del planeta. El resultat és que, mentre la Xina està cada cop més determinada en la seva reclamació territorial sobre uns illots que fins ara només importaven a alguns pescadors, els aliats dels EUA també augmenten la seva presència militar a la regió, convertint una disputa insignificant en un test sobre qui té el poder al Pacífic. I el que era un territori sense valor estratègic pren una enorme importància simbòlica.

Corea del Sud, que veu amb preocupació l'ascens del poder regional de la Xina, està construint una nova base naval per a vint embarcacions, incloent-hi submarins, amb l'argument que ha de protegir les vies de comunicació al mar Oriental de la Xina, que són vitals per les seves exportacions, inclosos els productes electrònics que van cap al gegant asiàtic. Els japonesos, llargament dependents de les bases nord-americanes d'Okinawa, tenen plans per construir una nova base militar el 2016 en una petita illa habitada, prop de l'illot disputat, conegut com a Senkaku al Japó i Diaoyu a la Xina.

Els japonesos també tenen previst desplegar a Okinawa més avions F-15, radars i un nou portaavions, i per primera vegada han considerat la compra d'avions no tripulats per vigilar la zona. Tot plegat en el marc d'un pla de tres anys de durada per reorientar la seva estratègia militar i centrar-la en les seves illes del sud i a la Xina. És un canvi fonamental en la mentalitat d'un Japó cada cop més disposat a defensar-se ell mateix, tota una novetat des de la Segona Guerra Mundial.

Després de la gira que el vicepresident nord-americà, Joseph Biden, acaba de fer per la regió, el missatge de l'administració Obama ha quedat clar: totes les parts han de rebaixar la tensió i evitar que la retòrica nacionalista empitjori la situació. Biden ha estat a tres països que estan reformant la manera com interactuen els civils i els militars. En les últimes setmanes, per raons diferents, el Japó i la Xina han aprovat cadascun la creació d'un Consell de Seguretat Nacional. Per al Japó, és una estratègia per enfortir els poders del primer ministre en temps de crisi, un concepte que els polítics japonesos evitaven pel record de la Segona Guerra Mundial.

Per la Xina, sembla un esforç del president Xi Jinping per deixar clar que és ell qui controla totes les àrees de poder, a diferència del seu predecessor, Hu Jintao. I és interessant de veure que, quan la Xina ha enviat un portaavions cap a un altre focus de conflicte potencial, el mar Meridional de la Xina, va evitar passar per les illes disputades, com si acceptessin que fins ara havien sobreactuat.

Fer fora els EUA

"Queda bastant clar que no és un conflicte sobre un illot", assegura un assessor del president Obama. "Potser és un desig d'algú dins de la Xina, del nou líder o de l'exèrcit, per mostrar el seu poder militar, una reivindicació que fins ara tenien poca capacitat per fer", diu aquest assessor, que conclou: "Diuen que és una resposta als nostres esforços per contenir-los, però pensem que ho fan per fer-nos fora del Pacífic".

La Casa Blanca afronta ara una resposta complexa. El president nord-americà ha de convèncer el Congrés, i els seus aliats regionals, que s'han de destinar més recursos militars, diplomàtics i econòmics a la zona. No per enfrontar-se directament a la Xina, insisteix, sinó per preservar el rol dels EUA com a garant de la pau al Pacífic. Tot un repte en un moment de retallades al pressupost del Pentàgon, un clam intern per centrar-se en els problemes del país portes endins i un aparell de seguretat centrat en l'Iran, Síria i el futur del Pròxim Orient.

Set quilòmetres quadrats que tothom reclama

Per què compta l'illot?

Els illots, coneguts com a Senkaku al Japó i Diaoyu a la Xina, tenen 7 quilòmetres quadrats i estan deshabitats. Estan situats en una via marítima important i tenen grans bancs pesquers i reserves de gas i petroli que encara no s'han explorat.

Què reclama el Japó?

El Japó, que controla actualment els illots, diu que va aixecar una fita territorial el 1895. Després de la Segona Guerra Mundial van passar a control dels EUA i el Japó va recuperar-ne la sobirania posteriorment. Tòquio manté que la disputa neix fa poc quan apareix la possibilitat de trobar-hi petroli.

Quina posició té la Xina?

La Xina diu que els illots formen part del seu país des de temps antics i que l'administració depenia de Taiwan, ara un territori autònom que també en reclama la sobirania. Pequín admet que en els pactes després de la Segona Guerra Mundial hauria d'haver quedat més clar que els illots li pertanyen.

stats