18/06/2016

Orlando passa factura a Trump

3 min
Trump arribarà a la convenció republicana sense cap rival, després d’haver obtingut prou delegats per a la nominació.

Els que confiaven que el Donald Trump agressiu i provocador de les primàries donaria pas a un candidat més ortodox i manejable en les presidencials, aviat van constatar que el personatge és indòmit de mena i cada lleugera concessió a la doctrina oficial l’acompanya amb renovats desafiaments i insults que inquieten profundament el que ara és el seu partit. Amb el tiroteig del club Pulse d’Orlando la seva verborrea provocadora s’ha multiplicat exponencialment. Trump ha apuntat directament contra els musulmans -quan va insistir en la prohibició temporal d’entrada de musulmans al país i en l’augment de la vigilància a les comunitats musulmanes dels Estats Units- i contra el president Barack Obama -quan va insinuar que podia simpatitzar amb el terrorisme.

El Trump que es vanta de preveure els vents que fan moure l’opinió pública ha detectat una oportunitat per explotar la por que ha estès l’atac d’Orlando, especialment després de les matances de París, Brussel·les i, en territori nord-americà, els 14 morts de San Bernardino, a Califòrnia, el desembre de l’any passat. I ha vist l’ocasió per demostrar la presumpta debilitat del president Obama i de la rival Hillary Clinton, i oferir, a canvi, les seves receptes contundents.

Trump ha carregat a fons i sense contemplacions des del primer moment. Les seves primeres andanades es barrejaven amb informacions encara no confirmades sobre l’autoria de l’atac al club gai, i en dies successius ha repetit i amplificat un discurs que demonitza els musulmans. Ha jugat fort intentant obtenir rendiment polític de la matança i, segons els primers indicis, el discurs ha entusiasmat els incondicionals, però provoca molts desertors. Les enquestes, preliminars i, per tant, encara poc fiables, mostren una caiguda en picat del seu suport. Una mitjana dels últims sondejos dóna un avantatge de 6 punts a Clinton (44%-38%), quan fa menys d’un mes fregaven l’empat. A més, la seva considerable impopularitat encara s’ha agreujat: 7 de cada 10 nord-americans expressen una opinió desfavorable de Trump. Tot un rècord.

Por a les files republicanes

Les provocacions de Trump i la caiguda en els sondejos han accentuat les angoixes dins d’un Partit Republicà que viu un malson continu des que el magnat de Nova York va guanyar les primàries. En realitat, es podria parlar de dos partits republicans: el de sempre, que representa Paul Ryan, el president de la Cambra de Representants, i el que lidera Trump, el candidat. El prototipus de polític ortodox i washingtonià davant l’ outsider heterodox, mal vist pels dirigents, però amb l’aval dels vots de les primàries. Ryan, tot i que ha donat suport públicament al candidat Trump, ha rebutjat la seva proposta de prohibir l’entrada als musulmans. “No crec que beneficiï el país”, ha manifestat, de la mateixa manera que abans havia criticat una altra de les sortides de to de Trump, quan va desqualificar repetidament un jutge pel fet de ser “mexicà”. Com que el jutge en qüestió és un ciutadà nord-americà nascut a Indiana, Ryan no es va estar de dir que les paraules de Trump eren “la definició de llibre del que és un comentari racista”.

Malgrat les crítiques, Ryan manté el suport a Trump. No és el cas d’altres destacats republicans, com Richard Armitage, antic subsecretari d’Estat en l’administració de George W. Bush, que no només l’hi nega sinó que ha anunciat que votarà Clinton.

Fins i tot hi ha rebel·lions coent-se a l’interior del partit. És el que planeja un grup que reuneix dotzenes de delegats que busquen la manera de boicotejar Trump a la convenció de Cleveland, que se celebrarà d’aquí un mes. Amenacen d’invocar una clàusula de consciència que els permeti no respectar l’inequívoc mandat que tenen de votar per Trump. Totalment il·legal, ha advertit l’amenaçat Trump, i aquí té raó. I, per tant, és difícil que la maniobra que enarbora l’eslògan “Qui sigui menys Trump” arribi a prosperar. Però és un clar símptoma de les dificultats del Partit Republicà per digerir el seu propi candidat.

stats