Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Obama invoca el somni de King

El president fa una crida per continuar la lluita contra la desigualtat racial i social

Jacqueline Hess només tenia 12 anys quan va marxar amb la seva tieta i centenars de milers de persones cap al memorial del president Abraham Lincoln pel treball i la llibertat. La jove Hess va quedar meravellada per la munió de gent que compartia les mateixes causes de més igualtat i justícia social. Ahir, mig segle després, va tornar a marxar, aquest cop amb el seu fill, perquè el somni de Martin Luther King Jr. encara no és una realitat. "Moltes coses han canviat positivament, però encara tenim un camí molt llarg per recórrer", va afirmar.

Aquest sentiment agredolç és el que regnava ahir en la celebració dels 50 anys del discurs I have a dream [Tinc un somni]. Barack Obama, el primer president afroamericà dels Estats Units i símbol de la superació d'un capítol fosc de la història del país, va invocar ahir les paraules del reverend King per fer una crida a continuar la lluita contra la desigualtat social i la pobresa. "Amèrica ha canviat perquè ells van marxar", va recordar Obama després de citar les grans fites del moviment dels drets civils, entre les quals l'arribada d'un afroamericà a la Casa Blanca. Però també va assegurar que per poder mantenir aquestes millores és necessària "una vigilància contínua" dels ciutadans i "no la seva complaença".

El que queda per fer

El discurs d'Obama va ser un homenatge a la figura de Martin Luther King i al moviment que representa, però també una exposició de tot el que encara queda per fer. Des del mateix lloc que King ocupava fa mig segle, al capdamunt de les escalinates del memorial de Lincoln, el president nord-americà va demanar als seus conciutadans que continuïn la marxa. "Deshonraríem aquells herois si pensem que la feina del nostre país ja està feta", va afirmar Obama, que va recordar l'alt percentatge d'atur entre els afroamericans -un 14%, el doble que entre els treballadors blancs.

"Podem alimentar els que passen gana, donar casa als que no en tenen i transformar els camps erms de la pobresa en camps fèrtils i esperançadors", va afirmar Obama, que va reconèixer que el somni de King sembla avui "més difícil d'aconseguir", ja que la bretxa racial i econòmica no ha disminuït, sinó que s'ha fet més gran. El president va demanar coratge per continuar la lluita i va recordar que només el poble unit pot aconseguir el canvi.

"Durant més d'una dècada els treballadors nord-americans de totes les races han vist com s'estancaven els seus salaris i ingressos. Malgrat que els beneficis empresarials s'han disparat, la desigualtat ha augmentat de manera constant", va dir el president. De fet, el percentatge de nord-americans que viuen en la pobresa és més gran que fa 50 anys -el 16% en lloc del 14%.

Volen més canvis

Per Obama, la marxa a Washington de ja fa mig segle "ens ensenya que no estem atrapats pels errors de la nostra història, sinó que som amos del nostre destí". Terry Shelton va escoltar les paraules del president entre els milers de persones que ahir van demanar-li, amb la seva presència i amb cartells, més canvis.

"Obama no és el president dels afroamericans, és el president de tots. Ell ens recorda que units podem millorar el nostre país", explicava aquest professor afroamericà al costat d'una amiga blanca, que agafats de bracet volien escenificar que el racisme ja no divideix la societat dels Estats Units. "King estaria molt content i orgullós del nostre president, tot i que ens diria que la lluita contra la desigualtat i la pobresa continua", va dir Jean Boek.

Obama va parlar després que ho fessin el fill de King i els expresidents demòcrates Jimmy Carter i Bill Clinton, que l'acompanyaven. Carter va elogiar el llegat de King, a qui va descriure com un dels líders més importants de la història dels Estats Units, i va recitar una llista dels reptes del seu somni que encara queden per complir, com per exemple solucionar els alts nivells de pobresa i desocupació entre la comunitat afroamericana.

L'expresident Clinton va criticar la recent decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar una part central de la llei del dret al vot del 1965, que protegeix el dret al sufragi de les minories. "Una gran democràcia no pot fer més difícil votar que comprar una arma de foc", va afirmar Clinton. Així mateix, va destacar els esforços del president Obama per aconseguir una educació i una sanitat més accessibles per a tothom.

Moltes de les persones presents en la celebració van anar-hi amb cartells on expressaven les seves reivindicacions. Entre elles, una gran pancarta on es podia llegir una reivindicació que toca de ple el president Obama: "Volem la pau a Síria". "Som aquí per recordar que King estava en contra de totes les guerres i que si ataquem Síria tornarem a repetir els mateixos errors que vam fer a l'Iraq", va dir Noor Mir, activista del grup pacifista Codi Rosa, prop del monument a Washington.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF