BerlínDes de l'estiu del 2008, Barack Obama i Angela Merkel conviuen amb la remor de fons que la seva relació al capdavant de les dues potències mundials és més que freda i fins i tot problemàtica. Ara fa gairebé un lustre, el llavors candidat demòcrata -encara no oficial- a la presidència dels Estats Units va visitar Berlín i va expressar el seu desig de pronunciar un discurs davant la porta de Brandenburg.
La cancellera alemanya ho va trobar massa exagerat, ja que, al capdavall, Obama no era ni tan sols president, així que l'actual inquilí de la Casa Blanca es va haver de conformar a parlar uns centenars de metres més cap a l'oest, just davant de la columna de la Victòria (Siegessäule). Tot i que s'hi van aplegar més de 200.000 persones, moltes més de les esperades, Obama va marxar amb el disgust d'un desig no complert.
Algunes tesis i especulacions apunten que per això l'avui home més poderós del món s'ha fet pregar en una segona visita a Berlín. Com si es volgués revenjar d'aquella negativa de Merkel, Obama no va considerar viatjar a la capital alemanya en la seva primera legislatura. Tot just ahir al vespre va aterrar en un Berlín blindat amb una seguretat pròpia d'estat d'excepció. Aquest és el novè viatge per Europa d'Obama com a president dels EUA, però la seva primera visita oficial a Berlín.
50 anys després que JFK
I no és en va que coincideix que per fi Obama podrà parlar davant la porta de Brandenburg amb el mig segle del discurs que John Fitzgerald Kennedy va pronunciar a Berlín, un dels discursos més simbòlics de la història de la postguerra. El 26 juny del 1963, davant l'ajuntament del districte de Schöneberg, JFK va resumir amb només quatre paraules la llavors recent aliança transatlàntica de després de la Segona Guerra Mundial: " Ich bin ein Berliner "[Jo sóc un berlinès].
Obama també intentarà amb la seva visita a Berlín entrar als llibres d'història. 50 anys després del discurs de Kennedy, l'actual president dels EUA vol mirar de tranquil·litzar els seus aliats amb una clara defensa de les relacions transatlàntiques. Entre altres qüestions, Obama ha d'aclarir per què l'ascens de nous poders (i girs cap a l'Àsia) no devaluen la cooperació transatlàntica, sinó que fins i tot la fan més important.
Abans dels discurs a la porta de Brandenburg -davant d'uns 4.000 convidats-, Obama haurà de convèncer privadament tant el president alemany, Joachim Gauck, com, sobretot, la cancellera Angela Merkel de la reconducció d'unes desgastades relacions entre les dues potències mundials.
Com puntualitza la premsa alemanya, la relació entre Alemanya i els Estats Units és pitjor del que molts creuen. Són "dos socis decebuts", com analitza la ràdio pública bavaresa (BR), i en paraules d'un expert en estudis internacionals entrevistat, "les relacions bilaterals han patit sota la crisi econòmica d'Europa". "S'ha evidenciat que Alemanya i els EUA tenen idees totalment diferents sobre com s'ha de resoldre la crisi", diu. "L'amic perdut", va titular en portada, al seu torn, Der Spiegel sobre la relació d'Obama amb els alemanys.
Curar-se les ferides, marcar perspectives. Aquesta és la tasca d'Obama i Merkel en les pròximes hores. L'escàndol sobre el programa Prisma de l'Agència de Seguretat Nacional nord-americana, que ha espiat les comunicacions de ciutadans estrangers a internet; els drones ; Guantánamo... són temes sobre els quals avui Merkel demanarà explicacions. A la cancellera també li crea inquietud la sensació que el seu país i Europa cada cop estan més deixats de banda pels Estats Units a favor d'un reforçament de les relacions comercials nord-americanes amb la Xina.
A tres mesos de les eleccions
Obama, en canvi, encara no ha oblidat que Alemanya es va abstenir en la votació del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritzava la intervenció aliada a Líbia per aturar Gaddafi. Sigui com sigui, les expectatives de la visita d'Obama a Berlín són molt altes. Com a mínim, Merkel s'ha assegurat unes bones fotos a tres mesos de les legislatives al seu país.
