"No tenien ferides i se'ns morien a les mans"

BarcelonaEren quarts de tres de la matinada quan van sentir les primeres explosions. Els pacients van començar a arribar a la clínica del barri d'Irbin, a l'est de Damasc, cap a les tres. "Vam atendre uns 600 malalts. No tenien cap ferida: s'ofegaven i tots presentaven els mateixos símptomes", recordava ahir en una entrevista per Skype el doctor Abdul·lah Wahab. Irbin és un dels districtes que segons l'oposició siriana va ser objecte d'un atac amb armes químiques dimecres. Els periodistes no podem accedir-hi, tampoc les ONG ni els organismes internacionals, ni tan sols els experts en armes químiques de l'ONU que s'allotgen en un hotel a quatre quilòmetres del barri. L'única font sobre el terreny és el testimoni de les víctimes.

El metge explica amb detall el que ja es va veure en desenes de vídeos i fotografies difosos a través d'internet. "No tenien ferides i se'ns morien a les mans: 110 víctimes van morir a la clínica, entre elles 35 criatures. Els símptomes eren els propis d'un atac amb un gas nerviós: miosi [contracció de les pupil·les], rinorrea [flux de líquid pel nas], dificultats per respirar, paràlisi, pèrdua de consciència, convulsions, debilitat muscular, vòmits".

El metge assegura que només havia vist casos així en camperols intoxicats amb fosfats. La Qamar, la infermera, relata que només els podien ajudar amb un tractament simple: "Els trèiem la roba i els rentàvem amb aigua, els absorbíem les secrecions nasals i els posàvem màscares d'oxigen. Els casos més greus els tractàvem amb atropina i la resta amb sèrum".

L'atropina és un fàrmac que combat els inhibidors de l'acetilcolinesterasa, un enzim essencial per al funcionament del sistema nerviós. Abo Ahmad, farmacèutic, destaca que els malalts van millorar amb el tractament però que no van eliminar tots els símptomes. "Les dificultats respiratòries van desaparèixer, però quedaven símptomes secundaris, com mal de cap i marejos". Ahmad afegia que ahir al matí encara van trobar més cossos sense vida en cases que no s'havien obert des de dimecres.

"És un gas nerviós"

El doctor Wahab no en té cap dubte: "És algun tipus de gas nerviós, i no en tenim l'antídot. Han de venir els inspectors de l'ONU -que són a 4 quilòmetres d'aquí-, però no per fer un informe sinó per donar-nos solucions: que ens diguin amb quina substància ens han atacat i com s'ha de tractar. Si després d'això no reacciona ningú, podeu estar segurs que ho tornaran a fer". El règim reconeix que hi va haver combats, però nega que fes servir armament químic.

Experts en bioquímica consultats per l'ARA confirmen que el relat és coherent amb els efectes d'agents que bloquegen el sistema nerviós. Però alerten que no hi ha manera de determinar de quina substància es tracta sense obtenir mostres i analitzar-les. Els símptomes varien molt segons la dosi i el temps d'exposició.

Precisament, un portaveu de la Coalició Nacional Siriana, que agrupa diverses faccions de l'oposició, va assegurar ahir que els rebels havien pogut treure del país algunes mostres de teixits per analitzar-les. I que també intentaven fer-les arribar a l'hotel on s'allotja l'equip de l'ONU. Les mostres, però, no tenen validesa si no han estat extretes i custodiades per un expert independent. Alhora, la coalició opositora es va oferir a garantir la seguretat dels inspectors, que no s'han desplaçat al lloc dels fets al·legant problemes de seguretat i que no tenen l'autorització del règim.

Després de més de cent mil morts, la massacre de dimecres ha tornat a posar Síria al centre de l'atenció internacional. No tant per la xifra de víctimes -que no s'ha pogut determinar tot i que els opositors parlen de centenars-, sinó perquè els Estats Units havien definit les armes químiques com la "línia vermella" per a una intervenció militar. Alguns analistes apuntaven ahir la importància per al règim d'avançar en el front de la capital, estancat des de fa mesos.

D'altra banda, l'ONU va anunciar ahir que un milió de nens i nenes sirians han abandonat el país a causa de la guerra i que dos de cada tres tenen menys d'11 anys. Metges Sense Fronteres va alertar en particular de la situació a les regions kurdes, d'on des del 15 d'agost han fugit més de 42.000 sirians cap al kurdistan iraquià.