Mouafak Assad viu amb impotència des de Barcelona el patiment del seu poble. Després de les imatges de la massacre de dimecres diu que les paraules de la comunitat internacional només li sonen a hipocresia. El cap d'oftalmologia de l'Hospital de Terrassa ha viatjat com a voluntari en diverses ocasions a les zones del nord de Síria alliberades pels rebels i col·labora en l'enviament de material mèdic.
¿De quina infraestructura sanitària disposen les zones rebels?
A l'abril vaig estar treballant en nou hospitals del nord de Síria. Són molt precaris (funcionen en escoles, mesquites o magatzems), però almenys allà hi arriba una mica d'ajuda. En canvi, als barris de Damasc, on es va produir la massacre, no hi arriba res de res.
Hi estaven en contacte?
Sí, fins dimecres. Fa uns dies ens van enviar una crida en què deien que no tenien ni menjar: que s'havia acabat el blat i l'arròs. No tenen cap mena de material mèdic, ni tan sols sèrum. I els metges i infermeres que hi treballen són el personal que s'ha quedat atrapat. No tenen res. I per fer front a un atac com el que hem vist cal estar preparat: si no ho estàs, no hi ha res a fer. Els que sobreviuen viuen, i els que no es moren. Aquest tipus de pacients són molt difícils de tractar sense la medicació adient.
¿Han estat treballant per enviar-los ajuda humanitària?
Sí, un empresari sirià que viu a Alemanya ha posat a disposició mig milió de dosis de cortisona, que és un tractament senzill, no el millor, però que pot ajudar a salvar vides. Però el problema és com fer-lo arribar a Damasc. No tenim cap camí per arribar-hi.
Com a metge, quina conclusió treu de les imatges?
No cal ser metge per treure conclusions. Centenars de cossos apilonats sense sang ni cap ferida, com si estiguessin dormint. Tothom sap que això ha estat un atac químic: l'ONU i qualsevol persona amb dos dits de front. I per què havia de fer una reunió d'emergència el Consell de Seguretat? ¿Per sortir i dir que s'ha d'investigar? Quines proves més els calen? El règim ho ha fet perquè sap que ningú l'aturarà.
¿Vostè ha vist víctimes d'atacs químics?
Sí, diverses, però es tractava d'un altre tipus d'armes, que produïa cremades. Ens arribaven cremats i els tractàvem com a cremats.
Confia en els inspectors de l'ONU?
No. Ja va passar el mateix amb els cascos blaus: primer els àrabs i després els occidentals. Van a Síria als hotels controlats pel règim i només poden sortir quan i on el règim els permet. És impossible que investiguin res, que esbrinin res que el règim no vulgui que sàpiguen. Com hi pots confiar? Tot plegat és un teatre per distreure l'opinió pública. Sembla que el món s'ha acostumat a la tragèdia de Síria: cal una massacre, perquè dels 200 morts de cada dia ningú en parla. I a sobre assistim a un espectacle d'observadors, línies vermelles... Ja sabem que no ens volen ajudar. Doncs almenys que no facin tota aquesta comèdia.
