Moscou recorda el terror de l’era de Stalin
Encara és una figura popular malgrat els milions de víctimes
Moscou“El meu avi, Kelser Askar Maksímovitx, científic de l’Acadèmia d’Agricultura, afusellat el 1938, acusat de ser agent estranger”. Aquest és només un dels milers de noms que durant dotze hores seguides es van llegir ahir en l’acte Retorn dels Noms, davant del monument dedicat a les víctimes de les repressions soviètiques, a la plaça Lubiànskaia de Moscou, amb el teló de fons de l’imponent edifici del Servei Federal de Seguretat, l’antic i temut KGB o NKVD.
Avui a Rússia és el dia de record de les víctimes de les repressions polítiques, i el projecte Retorn dels Noms, de l’organització de defensa dels drets humans Memorial, vol recuperar la memòria històrica del període de les repressions estalinistes i fer sonar tots els noms que durant decennis van ser silenciats.
Es calcula que només entre el 5 d’agost del 1937 i el 17 de novembre del 1938, el període conegut com el Gran Terror de Stalin, a Moscou es van afusellar més de 30.000 persones i en tota la Unió Soviètica unes 725.000. Pel que fa al nombre total de les víctimes de les repressions soviètiques, Memorial parla d’uns 12 milions de persones, dels quals 4 van ser condemnats per motius polítics. Entre els altres 8 milions hi trobem la repressió i deportació de kulaks-la petita pagesia propietària-, les deportacions en massa de pobles sencers, sobretot de la regió del Caucas Nord, acusats de col·laborar amb Hitler, i altres moviments forçats de població.
Malgrat aquestes xifres esfereïdores, el nom de Stalin -que va governar des del 1922 fins al 1953- també s’associa a la victòria a la Segona Guerra Mundial i a la ràpida industrialització de l’URSS durant la postguerra. En la Rússia contemporània creix el culte al líder Ióssif Stalin, tal com ho demostren els sondejos i l’aparició els últims anys de prop d’un centenar de monuments al dictador arreu del país. Segons una enquesta de principis d’any del Centre Levada, un 52% dels ciutadans russos consideren que Stalin va tenir un paper molt important i molt positiu en la història de Rússia.
Putin rehabilita Stalin
Després de la tímida revisió del passat estalinista que es va fer durant la perestroika i als anys 90, fa uns 12 anys que es manté la tendència de la valoració positiva de Stalin però la diferència és que cada vegada hi ha més joves que l’admiren. Molts analistes consideren que ha sigut Vladímir Putin qui ha rehabilitat la figura de Stalin i del passat soviètic perquè, encara que el poder actual no negui les repressions, es destaca més el paper heroic durant la guerra i la victòria sobre el feixisme.
Irina Xerbakova, historiadora i cap de programes educatius de Memorial, explica a l’ARA que altres factors que explicarien la valoració positiva de Stalin entre els joves són que cada vegada queden menys persones que van viure la guerra (1941-1945) i també l’onada de patriotisme que s’ha fomentat a Rússia des del 2014 arran de la crisi amb Ucraïna, en què el discurs oficial és que totes les desgràcies vénen de fora.
En aquest context, resumeix Xerbakova, “sorgeix la necessitat psicològica d’enorgullir-se d’un passat fort en un moment d’estancament com el d’ara i amb la por que els canvis poden ser pitjors perquè encara és viu el record de les dificultats dels anys 90”.
En el context actual de regressió en matèria de drets i de llibertats, Memorial, distingida amb nombrosos premis internacionals com el Right Livelihood el 2006 -el conegut com a “Nobel alternatiu”-, tampoc se n’escapa: aquest octubre ha sigut colpejada per la polèmica llei que declara les ONG agents estrangers si tenen finançament de fora i alguna activitat que es pugui considerar política.
102 presos polítics
A més de les dificultats administratives que representa, l’etiqueta “d’agent estranger” és molt despectiva perquè, en la mentalitat russa, s’associa als espies, i haver-se de presentar d’aquesta manera tanca moltes portes. Xerbakova emmarca aquesta decisió “en la tònica general des del 2012 de reduir cada vegada més el pensament independent i totes les estructures que no depenguin del poder”. Segons el balanç de Memorial, actualment a Rússia hi ha 102 presos polítics.
