Publicitat
Publicitat

RETALLADES A ATENES

Milers de grecs surten al carrer per defensar la televisió pública

Samaràs convoca els socis de govern, que rebutgen la mesura

Feia molts anys que la radiotelevisió pública grega ERT no tenia tanta audiència. Després que la policia desconnectés dimarts a la nit de manera fulminant els repetidors del país i que el govern anunciés la liquidació de la cadena per "malbaratament", els professionals de l'emissora van desafiar l'ordre de tancament i van continuar emetent a través d'internet i de canals com 902, la televisió del Partit Comunista, que els va cedir el senyal. El govern va amenaçar ahir de multar les televisions que seguissin l'exemple, però EBU, l'organisme que agrupa les emissores públiques d'Europa, va plantar una tenda a la capital grega per transmetre el senyal dels estudis d'Atenes a través del seu satèl·lit.

La seu d'ERT va substituir ahir la plaça Sintagma, que ha estat des del 2009 l'escenari de la protesta grega. En el marc de la crida a la vaga general d'urgència de les dues principals centrals sindicals del país, milers de persones es van manifestar contra el tancament de la cadena. "Veure la pantalla negra és una impressió horrible", explicava per telèfon Corina Vasilopoulou, redactora d' Iefemerida , un diari coperatiu llançat per periodistes en atur fa nou mesos. La vaga general -la tercera d'aquest any- va tenir un seguiment important en els mitjans de comunicació del país, així com en els transports.

La policia no va fer efectiva l'amenaça de desallotjar els treballadors que ocupen les instal·lacions i mantenen la transmissió, que s'exposen a ser detinguts i perdre la indemnització si mantenen la protesta. En l'emissió, sense interrupcions, hi ha una imatge fixa de les manifestacions a les seus d'ERT d'Atenes i Salònica, i durant tot el dia passen pels estudis líders de l'esquerra, representants sindicals, artistes i intel·lectuals que se solidaritzen contra el tancament.

"El tancament de la televisió pública, per sorpresa i per decret, ha sigut un xoc. Ni tan sols els nazis, en l'ocupació, es van atrevir a fer-ho. És molt perillós: és com si [el primer ministre Andonis] Samaràs volgués dir que està disposat a qualsevol cosa", explicava a l'ARA Valia Aranitou, professora de ciències polítiques de la Universitat d'Atenes .

La defensa d'ERT s'ha convertit en la crisi més important del govern liderat pels conservadors de Nova Democràcia. Només el grup neonazi Alba Daurada ha donat suport al decret de tancament publicat dimarts. Els socis de govern, els socialdemòcrates del Pasok i l'Esquerra Democràtica (Dimar), se n'han distanciat. Samaràs va anunciar que dilluns es reunirà amb els seus socis, que reclamen la reobertura de la cadena. La data coincideix amb l'aniversari de les eleccions que van donar una estreta victòria a Samaràs i la convocatòria d'una gran protesta a la plaça Sintagma que ha fet Syriza, la principal força opositora, que crida a fer fora el govern amb la mobilització. La crisi pel tancament de la televisió pública (l'única que arriba a totes les illes i les petites poblacions de la perifèria) dóna un marc molt més favorable a la formació de l'esquerra alternativa.

Escenari obert

"Es poden convocar eleccions anticipades si la coalició de govern es trenca, però tant el Pasok com Dimar volen evitar-ho, perquè saben que si hi ha eleccions desapareixeran", afegeix la politòloga. "Pot ser que la mesura simplement passi, i això seria una molt mala notícia per a la democràcia grega".

Mentrestant, el govern va donar ahir alguns detalls sobre la nova emissora que ha de substituir ERT: 1.200 treballadors i 100 milions d'euros de pressupost (la meitat i una tercera part, respectivament, dels actuals). La cadena s'havia de dir Nerit SA, però potser canviaran els plans perquè el govern es va oblidar de comprar el domini. Algú s'hi va avançar i va enllaçar-hi el senyal prohibit d'ERT.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF