Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Més temps per a les converses de pau entre Israel i Palestina

Abbas accepta allargar el diàleg i dóna un respir al procés

Diuen que a l’Orient tot és possible. A l’Orient el que va bé, de cop i volta, es pot enfonsar per tornar a renéixer quan menys t’ho esperes. Ahir, l’endemà que els ministres d’Afers Estrangers de la Lliga Àrab es reunissin d’urgència al Caire i fessin una crida als Estats Units per continuar els esforços per salvar les moribundes converses de pau al Pròxim Orient, el president palestí, Mahmud Abbas, expressava el seu suport a mantenir el diàleg amb els israelians més enllà del 29 d’abril amb l’objectiu d’establir un estat palestí amb Jerusalem Est com a capital. Els ministres àrabs també van instar Israel a alliberar l’últim grup de presos palestins tancats abans dels Acords d’Oslo, el 1993.

També ahir l’enviat especial dels Estats Units per al Pròxim Orient, Martin Indyk, es va reunir amb els dos equips negociadors per tercera vegada en els últims cinc dies. En un esforç per mantenir les converses en marxa, els Estats Units podrien alliberar l’espia israelià Jonathan Pollard, i Israel alliberar un altre grup de presoners palestins si l’Autoritat Palestina atura els seus plans d’adherir-se a organismes internacionals com si fos un estat de ple dret.

Han estat els presoners -un tema molt sensible per a la població palestina- els que han posat en perill les actuals negociacions. L’alerta vermella va saltar a finals del mes passat, quan Israel va cancel·lar l’alliberament de l’últim i quart grup de presos palestins al·legant que Abbas no estava disposat a continuar negociant més enllà del 29 d’abril, la data límit proposada en les actuals converses de pau impulsades per l’administració de Barack Obama. Es tractava dels últims 26 presos -inclou un grup d’araboisraelians- dels 104 que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va acceptar excarcerar a canvi que els palestins no apel·lessin als organismes internacionals durant el temps de les negociacions.

La resposta d’Abbas a aquesta no-excarceració va ser desafiar Israel buscant el reconeixement de Palestina a través de 15 tractats i convenis internacionals. Abbas es guardava a la màniga la seva carta més preuada: que Palestina, estat observador de l’ONU des del 2012, vagi al Tribunal Penal Internacional i denunciï Israel per crims de guerra. Paral·lelament, el govern israelià aprovava 700 nous habitatges en zona considerada ocupada. En aquest context ja de mútues acusacions, la cap negociadora israeliana, Tzipi Livni, parlava de “tornar a examinar l’actual procés” pel moviment unilateral d’Abbas, i el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, la persona que més ha cregut en aquestes converses, alertava del “moment crític” que s’estava vivint.

Tensió entre Israel i els EUA

L’ambient de tensió també s’ha instal·lat entre Israel i el seu gran soci, els Estats Units, arran de les declaracions del cap de la diplomàcia nord-americana en què culpava Israel del fracàs de les converses. Però Obama, en la seva última legislatura, continua buscant l’anhelat acord aliè al continu soroll de sabres. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenava dimecres als seus ministres retallar la cooperació amb l’Autoritat Nacional Palestina. Un membre del Consell de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, Mustafa Barghouti, alertava en una entrevista a la cadena CNN que la majoria de membres del govern israelià estaven en contra de la creació d’un estat palestí. I el ministre d’Economia israelià, l’ultranacionalista Naftali Bennet, afirmava en una entrevista al diari israelià Yediot Aharonot que s’havia arribat al final del camí en les negociacions i que era el moment d’annexionar-se els grans blocs d’assentaments jueus de Cisjordània.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF