Més de 264.000 immigrants han arribat a Europa pel Mediterrani el 2015
Les arribades es disparen a Grècia, on només la setmana passada van desembarcar 21.000 persones, segons l'ONU
GinebraEl nombre d'immigrants i refugiats arribats a Europa per les diferents rutes del Mediterrani ha superat els 264.000 aquest 2015, amb una alarmant acceleració d'aquesta crisi a Grècia, on només la setmana passada van arribar prop de 21.000 persones, segons ha informat l'ONU aquest dimarts.
El fort augment de refugiats arribats a les illes gregues, que han assolit els 160.000, ha accelerat aquesta crisi i provocat que se superi la barrera del quart de milió d'immigrants i refugiats dues setmanes abans del previst. Així, el juliol passat van arribar a Grècia més immigrants i sol·licitants d'asil (50.000) que durant tot 2014, quan van sumar 43.500. Dels 21.000 de la setmana passada, els sirians van ser gairebé 17.000, seguits de molt lluny per afganesos –2.847 o el 14%– i iraquians –582 o el 3%–. Les tres nacionalitats, de països que pateixen llargs conflictes armats, indica que la gran majoria han de ser considerats com a refugiats, d'acord amb el dret internacional.
A més, entre l'1 de gener i el 31 de juliol passats, 1.716 immigrants van entrar a Grècia per via terrestre a través de la frontera amb Turquia, segons les estadístiques proporcionades per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Mentrestant, els immigrants que han aconseguit arribar a Itàlia aquest any són 104.000, mentre que a Espanya ho han fet 1.953 i a Malta, 94.
La composició dels que arriben a Itàlia –també per la Mediterrània– és molt diferent pel que fa a Grècia, amb una majoria d'immigrants que prové de l'Àfrica subsahariana. L'ONU adverteix des de fa mesos de l'explosiva situació de la immigració a Grècia i del constant augment de les arribades, però les mirades s'han concentrat a Itàlia a causa dels freqüents naufragis i a l'elevada xifra de morts entre els immigrants que intenten creuar des de Líbia. Grècia s'ha vist així sobrepassada per les necessitats dels nouvinguts, incapaç de respondre-hi, en gran mesura a causa de la crisi econòmica que travessa.
"La situació és resultat de la manca de condicions de recepció. Hi ha un coll d'ampolla, perquè la gent ha de ser registrada per la policia, però aquesta està totalment aclaparada per la càrrega i treballa 24 hores al dia", ha explicat en una roda de premsa el portaveu de l'ACNUR, Willian Spindler. Del costat dels refugiats, "la situació també és molt frustrant. Alguns esperen quinze o vint dies en condicions que no són adequades i en molts casos no reben ni l'assistència més bàsica, així que volen deixar les illes [gregues] al més aviat possible", ha afegit.
Intèrprets, personal i estratègia a nivell europeu
Els problemes de comunicació, a causa de l'idioma, contribueixen als malentesos entre la policia i els immigrants, de manera que l'organisme de l'ONU ha enviat intèrprets d'àrab i altres llengües per resoldre aquest problema. El seu personal també és present en al vaixell enviat pel govern grec a l'illa de Kos per ajudar les autoritats a posar en marxa un sistema de registre de refugiats i poder traslladar-los a Atenes.
No obstant això, Splinder ha recordat que les condicions a la capital grega són "tan dolentes com a l'illa, així que transferir persones no millorarà la situació". "Hem de millorar les condicions a Atenes i, en lloc d'intentar gestionar la situació en una illa, intentar gestionar-la a nivell de tota la regió, no només a Grècia, sinó també a Macedònia, Sèrbia i Hongria". Els refugiats que arriben a Grècia abandonen aquest país en qüestió de dies per emprendre el seu camí cap a la resta d'Europa.
"Per aquesta raó, Europa necessita unir-se, assumir un paper de lideratge i coordinar una resposta. Òbviament, el Govern grec té la responsabilitat del que passi al seu territori, però necessita que se li assignin recursos (europeus)", ha recalcat Splinder.
